Es mostren 56529 resultats

relluent

relluent

 

relluir

relluir

    [3a pers pr ind: relluu o rellú] verb intransitiu
  1. [es conjuga com pruir] resplandecer, relucir, relumbrar.
  2. [es conjuga com traduir] figuradament relucir, brillar.

relluir

 

reluctància

reluctància

 

reluctivitat

reluctivitat

 

rem

rem

    masculí
  1. marina, marítim remo.
  2. [de blanquer] pala f.
  3. [de confiter] pala f, paleta f.
  4. figuradament [feina] tajo. Me'n vaig al rem, me voy al tajo.
  5. marina, marítim [direcció d'una casa] gobierno, peso. Porta tot el rem de la casa, lleva el gobierno de la casa.
  6. plural familiarment [braços i cames] remos.
  7. a rems (o al rem) a remo.
  8. a tot rem familiarment a remo y vela, a toda vela, a todo trapo.
  9. batre de rems batir los remos.
  10. ficar el rem figuradament i familiarment meter la pata.

rem

 

remada

remada

 

remador
-a

remador

masculí i femení marina, marítim remero -ra, remador -ra, bogador -ra.

remador
-a

 

remagencar

remagencar

 

remagrit
-ida

remagrit

    adjectiu
  1. [magre] enjuto -ta.
  2. [sec] seco -ca, reseco -ca.

remagrit
-ida

 

remaire

remaire