Es mostren 56529 resultats

remer
-a

remer

    masculí i femení
  1. marina, marítim [remador] remero -ra, remador -ra, bogador -ra.
    2. femení
  2. [d'un rai] escálamo m, tolete m.

remer
-a

masculí i femení marina, marítim remador remero -ra , remador -ra , bogador -ra femení d'un rai escálamo m , tolete m
 
Diccionari Català Castellà

remesa

remesa

    femení
  1. [remissió] remisión, remesa.
  2. [tramesa] envío m, remesa.
  3. [cosa tramesa] entrega.
  4. [dels blanquers] cuba.
  5. indústria tèxtil remesa.

remesa

femení remissió remisión , remesa tramesa envío m , remesa cosa tramesa entrega dels blanquers cuba indústria tèxtil remesa
 
Diccionari Català Castellà

remetre


<title type="display">remetre</title>

    verb transitiu
  1. [condonar] perdonar, condonar, remitir. Li fou remesa la culpa, se le perdonó la culpa.
  2. [confiar] confiar, poner en manos de. Remetre una cosa a la discreció d'algú, confiar una cosa a la discreción de alguien.
  3. [diferir] aplazar, dejar para más adelante.
  4. [fer a mans] entregar, dar.
  5. [trametre] enviar, remitir.
  6. [dins un text] remitir, hacer una remisión.
    7. verb intransitiu
  7. remitir, ceder. La febre ja remet, la fiebre ya remite.
    8. verb pronominal
  8. [atenir-se] remitirse, atenerse. Em remeto a les instruccions rebudes, me remito a las instrucciones recibidas.

remetre

verb transitiu condonar perdonar , condonar , remitir Li fou remesa la culpa , se le perdonó la culpa confiar confiar , poner en manos de Remetre una cosa a la discreció d'algú , confiar una cosa a la discreción de alguien diferir aplazar , dejar para más adelante fer a mans entregar , dar trametre enviar , remitir dins un text remitir , hacer una remisión verb intransitiu remitir , ceder La febre ja remet , la fiebre ya remite verb pronominal atenir-se remitirse , atenerse Em remeto a les instruccions rebudes , me remito a las instrucciones recibidas
 
Diccionari Català Castellà

remig

remig

masculí marina, marítim remiche.

remig

masculí marina, marítim remiche
 
Diccionari Català Castellà

rèmige

rèmige

adjectiu i femení ploma rémige
 
Diccionari Català Castellà

Remigi

Remigi

nom propi masculí Remigio
 
Diccionari Català Castellà

reminiscència

reminiscència

femení record reminiscencia , recuerdo m Me'n resta una vaga reminiscència , me queda una vaga reminiscencia de aquello en literatura i música reminiscencia
 
Diccionari Català Castellà

remintolar

remintolar

verb intransitiu traspuar rezumar
 
Diccionari Català Castellà

remirament

remirament

masculí esmero , cuidado
 
Diccionari Català Castellà

remirar

remirar

    verb transitiu
  1. [tornar a mirar] remirar.
  2. [observar] observar, atender, fijarse en.
    3. verb pronominal
  3. [ésser circumspecte] remirarse p fr, ir con cuidado, esmerarse.

remirar

verb transitiu tornar a mirar remirar observar observar , atender , fijarse en verb pronominal ésser circumspecte remirarse p fr , ir con cuidado , esmerarse