Es mostren 56529 resultats

repudiació

repudiació

femení repudi repudiación , repudio m dret repudiación Repudiació de l'herència , repudiación de la herencia
 
Diccionari Català Castellà

repudiament

repudiament

masculí repudiació
 
Diccionari Català Castellà

repudiar

repudiar

    verb transitiu
  1. [rebutjar] repudiar, rechazar.
  2. dret [el cònjuge] repudiar. Repudià la seva muller, repudió a su mujer.
  3. dret [una herència] repudiar.

repudiar

verb transitiu rebutjar repudiar , rechazar dret el cònjuge repudiar Repudià la seva muller , repudió a su mujer dret una herència repudiar
 
Diccionari Català Castellà

repugnància

repugnància

femení aversió repugnancia fer repugnància dar repugnancia , repugnar sentir repugnància per sentir repugnancia a o hacia
 
Diccionari Català Castellà

repugnant

repugnant

adjectiu repulsiu repugnante
 
Diccionari Català Castellà

repugnar


<title type="display">repugnar</title>

    verb intransitiu
  1. [fer fàstic] repugnar, repeler, dar repugnancia.
  2. repugnar de [sentir aversió a] repugnar, sentir repugnancia a. Ell repugnava d'acceptar-ho, le repugnaba aceptarlo.

repugnar

verb intransitiu fer fàstic repugnar , repeler , dar repugnancia repugnar de sentir aversió a repugnar , sentir repugnancia a Ell repugnava d'acceptar-ho , le repugnaba aceptarlo
 
Diccionari Català Castellà

repulsa

repulsa

femení reprimenda repulsa , reprimenda
 
Diccionari Català Castellà

repulsió

repulsió

femení repulsión
 
Diccionari Català Castellà

repulsiu
-iva

repulsiu

adjectiu repulsivo -va, repelente.

repulsiu
-iva

adjectiu repulsivo -va , repelente
 
Diccionari Català Castellà

repulsori
-òria

repulsori
-òria

adjectiu repulsiu