Es mostren 56529 resultats

trasto

trasto

masculí familiarment cosa inservible trasto , cachivache , chisme persona trasto
 
Diccionari Català Castellà

trastocament

trastocament

masculí trastorno , perturbación f , alteración f
 
Diccionari Català Castellà

trastocar


<title type="display">trastocar</title>

    verb transitiu
  1. trastornar, perturbar, hacer perder la razón. Aquesta fal·lera l'ha trastocat, esta manía le ha trastornado.
    2. verb pronominal
  2. [tornar-se boig] trastornarse, perturbarse, perder la razón, volverse loco.

trastocar

verb transitiu trastornar , perturbar , hacer perder la razón Aquesta fallera l'ha trastocat , esta manía le ha trastornado verb pronominal tornar-se boig trastornarse , perturbarse , perder la razón , volverse loco
 
Diccionari Català Castellà

trastorn

trastorn

masculí desordre trastorno , alteración f , desorden torbació trastorno , turbación f , alteración f , perturbación f medicina trastorno
 
Diccionari Català Castellà

trastornador
-a

trastornador
-a

adjectiu i masculí i femení trastornador -ra
 
Diccionari Català Castellà

trastornar


<title type="display">trastornar</title>

    verb transitiu
  1. [desordenar] trastornar, alterar, desordenar, desbaratar.
  2. [l'enteniment] trastornar, perturbar.
  3. [trasbalsar] trastornar, conmocionar. La guerra ens va trastornar, la guerra nos trastornó.
    4. verb pronominal
  4. trastornarse.

trastornar

verb transitiu desordenar trastornar , alterar , desordenar , desbaratar l'enteniment trastornar , perturbar trasbalsar trastornar , conmocionar La guerra ens va trastornar , la guerra nos trastornó verb pronominal trastornarse
 
Diccionari Català Castellà

trasviament

trasviament

masculí desviament desviación f , desvío
 
Diccionari Català Castellà

trasviar

trasviar

verb transitiu desviar desviar extraviar extraviar
 
Diccionari Català Castellà

trau

trau

    masculí
  1. [per als botons] ojal.
  2. [en fusteria] caja f, entalladura f, escopladura (o escopleadura) f.
  3. [incisió] incisión f, brecha f.
  4. [trenc] brecha f, descalabradura f.
  5. a trau i metxa [fusteria] a caja y espiga.
  6. fer un trau a algú familiarment [donar-li una ganivetada] pinchar (o dar un pinchazo) a uno.
  7. fer un trau a algú familiarment [a la cara] dar un corte (o un tajo) a uno.

trau

masculí per als botons ojal en fusteria caja f , entalladura f , escopladura o escopleadura f incisió incisión f , brecha f trenc brecha f , descalabradura f a trau i metxa fusteria a caja y espiga fer un trau a algú familiarment donar-li una ganivetada pinchar o dar un pinchazo a uno fer un trau a algú familiarment a la cara dar un corte o un tajo a uno
 
Diccionari Català Castellà

traucador
-a

traucador

    adjectiu
  1. perforador -ra, agujereador -ra.
    2. masculí
  2. [aparell per a fer forats] perforadora f, taladradora f.
  3. [trepant] sacabocados inv.

traucador
-a

adjectiu perforador -ra , agujereador -ra masculí aparell per a fer forats perforadora f , taladradora f trepant sacabocados inv