Es mostren 56529 resultats

traüt

traüt

 

trava

trava

    femení
  1. [peça que immobilitza] traba.
  2. [unió] traba.
  3. [de l'hàbit monàstic] traba, trabilla.
  4. [dels pantalons, del botí] trabilla.
  5. agricultura [d'una fanga] achilla.
  6. [d'un cavall] traba, maniota, apea, maneota, manija, manea.
  7. figuradament [entrebanc] traba, estorbo m, cortapisa, obstáculo m.
  8. posar traves a figuradament poner trabas a.

trava

 

travacavalls

travacavalls

 

travada

travada

 

travador
-a

travador

    adjectiu
  1. que traba.
  2. masculí
  3. [dels cavalls] trabadero, cuartilla f.

travador
-a

 

travallengua

travallengua

 

travar


<title type="display">travar</title>

    verb transitiu
  1. [posar una trava] trabar.
  2. [ajuntar] trabar.
  3. [un animal] manear, trabar, apear.
  4. [una massa líquida] trabar.
  5. figuradament [impedir d'obrar] bloquear. El remordiment li travava els sentits, el remordimiento le bloqueaba los sentidos.
  6. verb pronominal
  7. trabarse. Se li ha travat la llengua, se le ha trabado la lengua.

travar

 

travat
-ada

travat

    adjectiu
  1. [lligat, fixat] trabado -da.
  2. heràldica trabado -da.

travat
-ada

 

tràveling

tràveling

masculí cinematografia travelín, travelling ingl.

tràveling

 

travertí

travertí