Es mostren 56531 resultats

venir


<title type="display">venir</title>

    verb intransitiu
  1. venir. Vine, que et vull dir una cosa, ven, que te quiero decir algo.
  2. ir. Vindré a casa teva després de sopar, iré a tu casa después de cenar.
  3. [procedir] venir, proceder. El petroli ve d'Aràbia, el petróleo viene de Arabia.
  4. [en una successió] venir. Després de l'hivern ve la primavera, después del invierno viene la primavera. Després de la selva ve l'altiplà, después de la selva viene el altiplano.
  5. [provenir] venir, proceder. Venir de bona família, venir de buena familia.
  6. venir, llegar. El seny ve amb els anys, el juicio viene con los años.
  7. [resultar] resultar, salir. Enguany l'oli ve a un preu molt alt, este año el aceite resulta a un precio muy alto.
  8. [la collita d'un producte] llegar. Aviat vindran les cireres, pronto llegarán las cerezas. Unes patates que venen molt primerenques, unas patatas que llegan muy tempranas.
  9. venir. Venir son, una idea, venir sueño, una idea.
  10. [assolir, aconseguir] llegar, alcanzar tr. Venir a madurament un gra, llegar a la (o alcanzar la) madurez un grano.
  11. caer. Venir a pobresa, caer en la pobreza.
  12. venir. Aquestes sabates em venen petites, estos zapatos me vienen pequeños.
  13. ara ve quan el maten (o ara ve la bona) figuradament i familiarment ahora viene lo bueno.
  14. ara vinc! ¡ahora voy!
  15. fer venir algú hacer venir a alguien.
  16. no ve d'aquí! [tant se val!] ¡tanto da!, ¡da igual!
  17. que ve [vinent] que viene, próximo. La setmana que ve, la semana que viene.
  18. venir a menys venir a menos.
  19. venir bé [anar bé] venir (o ir) bien. Ara no em ve bé d'anar-hi, ahora no me viene bien ir. Aquesta fusta em vindrà bé per a adobar la taula, esta madera me vendrá bien para arreglar la mesa.
  20. venir de lluny [un costum, una tradició] venir de antiguo (o de lejos).
  21. venir malament [anar malament] venir (o ir) mal.
  22. venir molt bé figuradament [oportunament] venir muy bien (o al pelo, o que ni pintado, o como anillo al dedo).
  23. venir prim (o d'un pèl, o d'un no-res) [estar a punt] estar en un tris, faltar poco (o un pelo), estar a punto. Ha vingut prim que no perdéssim el tren, hemos estado en un tris de perder el tren (o poco nos ha faltado para perder el tren).
  24. venir-se'n [un sostre, una volta] venirse abajo, hundirse.
  25. vinc! [cap aquí] ¡voy!
  26. vinc corrents (o de seguida) voy enseguida (o corriendo, o volando).
  27. vinga! ¡venga! Vinga, dona'm les claus!, ¡venga, dame las llaves!
  28. vinga! [indicant insistència, repetició] ¡venga! Vinga sales i més sales!, ¡venga salas y más salas!

venir

 

venjable

venjable

 

venjador
-a

venjador

adjectiu i masculí i femení vengador -ra.

venjador
-a

 

venjament

venjament

 

venjança

venjança

    femení
  1. venganza.
  2. prendre venjança tomar venganza.
  3. venjança de sang venganza de sangre.

venjança

 

venjar


<title type="display">venjar</title>

    verb transitiu
  1. vengar.
  2. verb pronominal
  3. [prendre venjança] vengarse, tomar venganza. Venjar-se d'algú, d'una ofensa, vengarse de alguien, de una ofensa.

venjar

 

venjatiu
-iva

venjatiu
-iva

 

venós
-osa

venós
-osa

 

vent


<title type="display">vent</title>

    masculí
  1. viento. Fa molt de vent, hace mucho viento.
  2. [punt cardinal] viento. Els quatre vents, los cuatro vientos.
  3. [aire] aire. Fer vent amb una manxa, hacer aire con un fuelle.
  4. [corda, filferro] viento.
  5. [d'una tenda de campanya] viento.
  6. [olor d'un animal] viento.
  7. [ventositat] ventosidad f.
  8. marina, marítim [rumb] viento.
  9. música viento. Instrument de vent, instrumento de viento.
  10. allò que el vent s'endugué lo que el viento se llevó.
  11. anar sobre (o contra) vent marina, marítim ganar el barlovento.
  12. anar vent en popa figuradament ir viento en popa, ir que chuta fam.
  13. a quatre vents a los cuatro vientos.
  14. batut pel vent azotado por los vientos.
  15. bon vent! (o bon vent i barca nova!) familiarment ¡buen viaje! Si vol marxar..., bon vent!, si quiere marcharse... ¡buen viage!
  16. canviar el vent cambiar el viento.
  17. contra vent i marea figuradament [obstinadament] contra viento y marea.
  18. córrer més que el vent (o anar com el vent, o deixar endarrere el vent) figuradament ir más rápido que el viento.
  19. de dos vents figuradament [de dues cares] de dos caras. Una persona de dos vents, una persona de dos caras.
  20. el vent ha canviat el viento ha cambiado.
  21. emportar-se una cosa el vent figuradament [caure en l'oblit] llevarse una cosa el viento.
  22. girar-se a tots els vents figuradament [conformar-se] moverse a todos los vientos.
  23. girar-se vent [posar-se a fer vent] levantarse (o moverse) viento.
  24. mirar de quin costat ve el vent figuradament mirar de qué lado sopla el viento.
  25. posar proa al vent marina, marítim ganar el viento.
  26. quin vent us (o et, etc) porta per ací? figuradament ¿qué viento le (o te, etc) trae?, ¿qué le (o te, etc) trae por aquí?, ¿qué aires le (o te, etc) traen por aquí?
  27. qui sembra vents cull tempestats figuradament quien siembra vientos recoge tempestades.
  28. saber el vent i no saber el torrent figuradament oír campanas y no saber dónde.
  29. tenir bon vent tener viento favorable.
  30. tenir vent al cap figuradament [tenir pretensions] picar alto.
  31. tenir vent de proa marina, marítim tener viento de proa, hurtar el viento.

vent

 

venta

venta

femení regional [hostal] venta, posada, hostal m.

venta