Es mostren 56529 resultats

clacar

clacar

    verb intransitiu
  1. [xerrar, garlar] charlar, parlotear.
  2. [les oques] graznar.

clacar

 

cladòcer

cladòcer

 

cladodi

cladodi

 

cladoniàcia

cladoniàcia

 

clafit
-ida

clafit

adjectiu [ple, farcit] plagado -da, lleno -na, repleto -ta. Un text clafit de disbarats, un texto plagado de disparates.

clafit
-ida

 

clam

clam

    masculí
  1. [expressió de malcontentament] grito, clamor. El clam dels oprimits demana respostes, el grito de los oprimidos pide respuestas.
  2. [crit sorollós] grito, clamor. Clams d'entusiasme, clamores de entusiasmo.
  3. [queixa] reclamación f, queja f.
  4. història demanda f, reclamación f. Posar clam, poner (o presentar) una demanda.

clam

 

clamadissa

clamadissa

 

clamant

clamant

adjectiu i masculí i femení [que posa un clam] demandante, querellante. La part clamant, la parte demandante.

clamant

 

clamar


<title type="display">clamar</title>

    verb transitiu
  1. clamar (o clamar por), pedir a gritos. Clamar pietat, venjança, clamar piedad, venganza.
  2. figuradament clamar, pedir a gritos. La terra clama aigua, la tierra clama por agua (o pide agua a gritos).
  3. [l'aviram, etc] llamar.
  4. verb intransitiu
  5. [llançar clams] clamar. Clamar a Déu, en el desert, clamar a Dios, en el desierto.
  6. verb pronominal
  7. [posar un clam] querellarse, reclamar tr, demandar tr.

clamar

 

clàmide

clàmide