verb transitiu química cohobar.

masculí cohonestación f.

verb transitiu cohonestar.

femení
1. història cohorte.
2. [colla de combatents] cuadrilla, tropel m.
3. [grup de gent] cohorte, legión. Cohort de repòrters, cohorte (o legión) de reporteros.

masculí marina, marítim [hamaca] coy.


Vegeu també:
coi²

masculí familiarment
1. [eufemisme per cony] narices. Què coi vol, aquest!, ¡qué narices quiere este!
2. hombre. Coi, quina barra!, ¡hombre, vaya jeta!



Vegeu també:
coi¹

nom propi geografia Coimbra.

femení coincidencia.

adjectiu coincidente.

verb intransitiu
1. [en l'espai] coincidir. Els dos ginys llançats a l'espai no han coincidit, los dos ingenios lanzados al espacio no han coincidido.
2. [en el temps] coincidir. Els fets coincidiren amb la seva mort, los hechos coincidieron con su muerte.
3. figuradament coincidir. Dues versions que no coincideixen, dos versiones que no coinciden.