verb transitiu complotarse para, confabularse para. Complotaren la seva caiguda, se complotaron para su caída.

masculí [de les cases romanes] compluvio.

adjectiu heràldica componado -da.

verb transitiu
1. [formar un tot] componer.
2. componer, integrar. L'assemblea és composta de, la asamblea está compuesta por.
3. [una obra musical, literària, etc] componer.
4. usat absolutament componer. Té un bon estil, però compon malament, tiene un buen estilo pero compone mal.
5. arts gràfiques i pintura componer.
6. no compondre amb no concordar con, no estar de acuerdo con. Els seus actes no componen amb les seves idees, sus actos no concuerdan con sus ideas.
7. què compon això amb allò? ¿qué tiene que ver eso con aquello?
verb pronominal
8. [l'aspecte físic] componerse, arreglarse.
9. [arribar a un acord] componerse, ponerse de acuerdo. Compondre's amb els enemics, componerse con los enemigos.
10. compondre-s'ho (o compondre-se-les) familiarment componérselas, arreglárselas.
11. saber compondre-s'ho (o compondre-se-les) familiarment saber componérselas (o arreglárselas).

masculí i femení
1. componedor -ra.
femení
2. amigable componedor dret amigable componedor.
masculí
3. arts gràfiques [regle] componedor.
femení
4. arts gràfiques [linotip] componedora.

adjectiu i masculí componente.

adjectiu componible.

masculí composición f, compostura f.

masculí [capteniment] comporte, comportamiento.

femení [d'una presa, una resclosa] compuerta.