Es mostren 56529 resultats

afermament

afermament

masculí afirmación f , afianzamiento
 
Diccionari Català Castellà

afermançar

afermançar

verb transitiu donar fermança afianzar , garantizar
 
Diccionari Català Castellà

afermar


<title type="display">afermar</title>

    verb transitiu
  1. [fer ferm] afirmar, afianzar.
  2. figuradament [assegurar] afirmar, afianzar, asegurar. L'afermà en el seu càrrec, lo afianzó en su cargo.
    3. verb pronominal
  3. afirmarse, afianzarse.
  4. figuradament [ratificar-se] afirmarse, afianzarse, ratificarse. Es va afermar en allò que havia dit, se afirmó en lo que había dicho.

afermar

verb transitiu fer ferm afirmar , afianzar figuradament assegurar afirmar , afianzar , asegurar L'afermà en el seu càrrec , lo afianzó en su cargo verb pronominal afirmarse , afianzarse figuradament ratificar-se afirmarse , afianzarse , ratificarse Es va afermar en allò que havia dit , se afirmó en lo que había dicho
 
Diccionari Català Castellà

aferrada

aferrada

femení aferrament
 
Diccionari Català Castellà

aferradís
-issa

aferradís

    adjectiu
  1. fácil de aferrar (o de agarrar).
  2. [enganxadís] pegadizo -za, pegajoso -sa.
  3. [obstinat] obstinado -da.

aferradís
-issa

adjectiu fácil de aferrar o de agarrar enganxadís pegadizo -za , pegajoso -sa obstinat obstinado -da
 
Diccionari Català Castellà

aferrador

aferrador

masculí agafador agarrador , asidero , agarradero marina, marítim aferrador
 
Diccionari Català Castellà

aferrall

aferrall

masculí agafador agarrador , asidero , agarradero per al bestiar estriberón
 
Diccionari Català Castellà

aferrallar-se

aferrallar-se

verb pronominal aferrar aferrar-se
 
Diccionari Català Castellà

aferrament

aferrament

masculí aferramiento
 
Diccionari Català Castellà

aferrar


<title type="display">aferrar</title>

    verb transitiu
  1. [fixar, subjectar] aferrar, agarrar, asir. Aferrà el volant amb totes dues mans, aferró el volante con ambas manos.
  2. [enganxar] pegar, adherir.
  3. marina, marítim [amb una gafa] aferrar.
  4. marina, marítim [una vela] aferrar.
  5. marina, marítim [ancorar] aferrar, anclar.
    6. verb pronominal
  6. [agafar-se] aferrarse, agarrarse, asirse.
  7. [obstinar-se] obstinarse, empeñarse. S'aferra a no parlar amb ningú, se obstina en no hablar con nadie.
  8. figuradament [no poder deseixir-se] apegarse, tener apego. Aferrar-se a la mare, apegarse a su madre.
  9. marina, marítim [dos vaixells] aferrarse.

aferrar

verb transitiu fixar, subjectar aferrar , agarrar , asir Aferrà el volant amb totes dues mans , aferró el volante con ambas manos enganxar pegar , adherir marina, marítim amb una gafa aferrar marina, marítim una vela aferrar marina, marítim ancorar aferrar , anclar verb pronominal agafar-se aferrarse , agarrarse , asirse obstinar-se obstinarse , empeñarse S'aferra a no parlar amb ningú , se obstina en no hablar con nadie figuradament no poder deseixir-se apegarse , tener apego Aferrar-se a la mare , apegarse a su madre marina, marítim dos vaixells aferrarse