Es mostren 56529 resultats

conrador
-a

conrador
-a

adjectiu conradís masculí cultivador cultivador , labrador
 
Diccionari Català Castellà

conrar

conrar

verb transitiu conrear
 
Diccionari Català Castellà

conreador
-a

conreador

    masculí i femení
  1. agricultura cultivador -ra, labrador -ra.
  2. figuradament cultivador -ra. Conreadors de la ciència, cultivadores de la ciencia.
    3. femení
  3. agricultura cultivadora.

conreador
-a

masculí i femení agricultura cultivador -ra , labrador -ra figuradament cultivador -ra Conreadors de la ciència , cultivadores de la ciencia femení agricultura cultivadora
 
Diccionari Català Castellà

conrear

conrear

    verb transitiu
  1. agricultura cultivar, labrar.
  2. figuradament [millorar] cultivar. Conrear la memòria, cultivar la memoria.
  3. figuradament [fomentar] cultivar. Conrear la literatura, cultivar la literatura.

conrear

verb transitiu agricultura cultivar , labrar figuradament millorar cultivar Conrear la memòria , cultivar la memoria figuradament fomentar cultivar Conrear la literatura , cultivar la literatura
 
Diccionari Català Castellà

conreria

conreria

femení [casa de camp] venta [de un convento].

conreria

femení casa de camp venta de un convento
 
Diccionari Català Castellà

conreu


<title type="display">conreu</title>

    masculí
  1. [de la terra] cultivo, labor f, laboreo, labranza f.
  2. [de les plantes] cultivo.
  3. figuradament cultivo. El conreu de les ciències, el cultivo de las ciencias.
  4. conreu d'arbres fruiters cultivo frutícola (o de árboles frutales).
  5. conreu en feixes cultivo en bancales (o de terrazas).
  6. de conreu de cultivo.

conreu

masculí de la terra cultivo , labor f , laboreo , labranza f de les plantes cultivo figuradament cultivo El conreu de les ciències , el cultivo de las ciencias conreu d'arbres fruiters cultivo frutícola o de árboles frutales conreu en feixes cultivo en bancales o de terrazas de conreu de cultivo
 
Diccionari Català Castellà

conró

conró

femení conreu
 
Diccionari Català Castellà

consagració

consagració

femení religió consagración
 
Diccionari Català Castellà

consagrant

consagrant

adjectiu religió consagrante
 
Diccionari Català Castellà

consagrar


<title type="display">consagrar</title>

    verb transitiu
  1. religió consagrar.
  2. figuradament [dedicar] consagrar, dedicar. Consagrar la vida a l'estudi, consagrar la vida al estudio.
  3. figuradament [confirmar] consagrar. Aquella operació el consagrà com al millor cirurgià, aquella operación le consagró como el mejor cirujano.
  4. figuradament [fer durador] consagrar. Un monument que consagra la memòria de la victòria, un monumento que consagra la memoria de la victoria.
    5. verb pronominal
  5. [dedicar-se] consagrarse. Consagrar-se a l'estudi, consagrarse al estudio.

consagrar

verb transitiu religió consagrar figuradament dedicar consagrar , dedicar Consagrar la vida a l'estudi , consagrar la vida al estudio figuradament confirmar consagrar Aquella operació el consagrà com al millor cirurgià , aquella operación le consagró como el mejor cirujano figuradament fer durador consagrar Un monument que consagra la memòria de la victòria , un monumento que consagra la memoria de la victoria verb pronominal dedicar-se consagrarse Consagrar-se a l'estudi , consagrarse al estudio