Es mostren 56529 resultats

consentent

consentent

 

consentidor
-a

consentidor

    adjectiu
  1. [que consent] consentidor -ra.
  2. que puede consentirse.

consentidor
-a

 

consentiment


<title type="display">consentiment</title>

    masculí
  1. consentimiento. Donar el consentiment, dar el consentimiento.
  2. [assentiment comú] consentimiento, consenso.
  3. dret consentimiento.
  4. amb el consentiment tàcit de con el consentimiento tácito de.

consentiment

 

consentir


<title type="display">consentir</title>

    verb intransitiu
  1. consentir, acceder. La mare consentí a llurs precs, la madre accedió a sus ruegos.
  2. consentir a [seguit d'infinitiu] consentir en.
  3. consentir que consentir en que.
  4. qui calla consent quien calla otorga.
  5. verb transitiu
  6. consentir, permitir, tolerar. Els seus pares li ho consenten tot, sus padres se lo consienten todo.
  7. verb pronominal
  8. [un objecte] consentirse p fr.
  9. [una part del cos] resentirse.
  10. marina, marítim consentirse.

consentir

 

consentit
-ida

consentit

    adjectiu
  1. [aviciat] consentido -da, mimado -da.
  2. [el marit] consentido -da.
  3. [esquerdat lleugerament] consentido -da.

consentit
-ida

 

conseqüència


<title type="display">conseqüència</title>

    femení
  1. consecuencia.
  2. [en lògica] consecuencia.
  3. a conseqüència de a (o como) consecuencia de.
  4. en conseqüència en consecuencia.
  5. no defugir les conseqüències atenerse a las consecuencias.
  6. tenir (o portar) males (o bones) conseqüències tener (o traer) malas (o buenas) consecuencias.

conseqüència

 

conseqüent

conseqüent

 

conserge

conserge

 

consergeria

consergeria

 

conserva

conserva