Es mostren 56529 resultats

deshonorar

deshonorar

verb transitiu privar de l'honor deshonrar , deshonorar p fr
 
Diccionari Català Castellà

deshonra

deshonra

femení pèrdua de l'honra deshonra deshonor deshonra , deshonor m
 
Diccionari Català Castellà

deshonrador
-a

deshonrador
-a

adjectiu deshonrador -ra
 
Diccionari Català Castellà

deshonrança

deshonrança

femení acció de deshonrar deshonra , deshonor m
 
Diccionari Català Castellà

deshonrar

deshonrar

    verb transitiu
  1. [llevar l'honra] deshonrar. Ell mai no deshonrà la casa dels seus pares, él nunca deshonró la casa de sus padres.
  2. [una dona] deshonrar, quitar la honra.
    3. verb pronominal
  3. deshonrarse. Es va deshonrar amb els seus negocis bruts, se deshonró con sus sucios negocios.

deshonrar

verb transitiu llevar l'honra deshonrar Ell mai no deshonrà la casa dels seus pares , él nunca deshonró la casa de sus padres una dona deshonrar , quitar la honra verb pronominal deshonrarse Es va deshonrar amb els seus negocis bruts , se deshonró con sus sucios negocios
 
Diccionari Català Castellà

deshonrós
-osa

deshonrós

    adjectiu
  1. deshonroso -sa.
  2. tenir per deshonrós tener a deshonra.

deshonrós
-osa

adjectiu deshonroso -sa tenir per deshonrós tener a deshonra
 
Diccionari Català Castellà

deshora

deshora

    femení
  1. [hora inoportuna] deshora.
  2. a deshora [fora d'hora] a deshora (o deshoras), fuera de tiempo. Arribar a deshora, llegar a deshora.

deshora

femení hora inoportuna deshora a deshora fora d'hora a deshora o deshoras , fuera de tiempo Arribar a deshora , llegar a deshora
 
Diccionari Català Castellà

deshumanització

deshumanització

femení deshumanización
 
Diccionari Català Castellà

deshumanitzador
-a

deshumanitzador
-a

adjectiu deshumanizador -ra
 
Diccionari Català Castellà

deshumanitzar

deshumanitzar

    verb transitiu
  1. deshumanizar.
    2. verb pronominal
  2. deshumanizarse.

deshumanitzar

verb transitiu deshumanizar verb pronominal deshumanizarse