designatiu
adjectiu designativo -va.
Es mostren 56529 resultats
desigual
<title type="display">desigual</title>
-
adjectiu
- desigual. Ho ha partit en trossos desiguals, lo ha partido en trozos desiguales.
- desigual. Una veu, un temps, un terreny desigual, una voz, un tiempo, un terreno desigual.
- [desproporcionat] desigual. Un combat desigual, un combate desigual.
desigual
adjectiu desigual Ho ha partit en trossos desiguals , lo ha partido en trozos desiguales desigual Una veu, un temps, un terreny desigual , una voz, un tiempo, un terreno desigual desproporcionat desigual Un combat desigual , un combate desigual
desigualar
desigualar
-
verb transitiu
- desigualar. verb pronominal
- desigualarse.
desigualar
verb transitiu desigualar verb pronominal desigualarse
desigualtat
<title type="display">desigualtat</title>
-
femení
- desigualdad.
- matemàtiques desigualdad.
desigualtat
femení desigualdad matemàtiques desigualdad
desil·lusió
<title type="display">desil·lusió</title>
-
femení
- desilusión.
- [desengany] desilusión, decepción.
desil·lusió
femení desilusión desengany desilusión , decepción
desil·lusionar
<title type="display">desil·lusionar</title>
-
verb transitiu
- desilusionar.
- [desenganyar] desilusionar, decepcionar. verb pronominal
- desilusionarse.
- [desenganyar-se] desilusionarse, decepcionarse.
desil·lusionar
verb transitiu desilusionar desenganyar desilusionar , decepcionar verb pronominal desilusionarse desenganyar-se desilusionarse , decepcionarse
desimantació
<title type="display">desimantació</title>
femení desimantación, desimanación.
desimantació
femení desimantación , desimanación
desimantar
<title type="display">desimantar</title>
-
verb transitiu
- desimantar, desimanar. verb pronominal
- desimantarse, desimanarse.
desimantar
verb transitiu desimantar , desimanar verb pronominal desimantarse , desimanarse