Es mostren 56529 resultats

desmanegar


<title type="display">desmanegar</title>

    verb transitiu
  1. [llevar el mànec] desmangar. Desmanegar una destral, desmangar un hacha.
  2. [desballestar] desbaratar, desajustar, descomponer.
  3. [crebantar] descoyuntar. No em clavis aquests cops, que em desmanegaràs, no me des estos golpes, que me descoyuntarás.
  4. figuradament [un afer, una qüestió] desarreglar, enredar.
  5. verb pronominal
  6. [perdre el mànec] desmangarse.
  7. desmanegar-se per figuradament deshacerse (o desvivirse) por.

desmanegar

 

desmanegat
-ada

desmanegat

    adjectiu
  1. [sense mànec] desmangado -da.
  2. [malcompost] desarreglado -da.
  3. [desballestat] desbaratado -da, desajustado -da, desguazado -da.
  4. [desairós] desgarbado -da, descuidado -da.

desmanegat
-ada

 

desmantellar

desmantellar

 

desmantellat
-ada

desmantellat

    adjectiu
  1. desmantelado -da.
  2. heràldica demolido -da.

desmantellat
-ada

 

desmanyotat
-ada

desmanyotat

adjectiu desmañado -da, desmanotado -da, torpe.

desmanyotat
-ada

 

desmarcar

desmarcar

 

desmarcatge

desmarcatge

 

desmarestial

desmarestial

 

desmaridada

desmaridada

 

desmaridar

desmaridar