desocupar
-
verb transitiu
- [deixar lliure] desocupar. Ahir desocupà el pis, ayer desocupó el piso.
- usat absolutament [parir] parir. verb pronominal
- desocuparse.
Es mostren 56529 resultats
desocupar
desocupar
verb transitiu deixar lliure desocupar Ahir desocupà el pis , ayer desocupó el piso usat absolutament parir parir verb pronominal desocuparse
desocupat
-ada
desocupat
-
adjectiu
- [no ocupat] desocupado -da, ocioso -sa.
- [buit] desocupado -da, vacío -a. Un seient desocupat, un asiento desocupado (o vacío). adjectiu i masculí i femení
- [sense feina] parado -da, desocupado -da.
desocupat
-ada
adjectiu no ocupat desocupado -da , ocioso -sa buit desocupado -da , vacío -a Un seient desocupat , un asiento desocupado o vacío adjectiu i masculí i femení sense feina parado -da , desocupado -da
desodoració
<title type="display">desodoració</title>
femení [d'aliments, d'un local] desodoración.
desodoració
femení d'aliments, d'un local desodoración
desodorant
<title type="display">desodorant</title>
adjectiu i masculí desodorante.
desodorant
adjectiu i masculí desodorante
desodorar
<title type="display">desodorar</title>
verb transitiu desodorizar.
desodorar
verb transitiu desodorizar
desodoritzar
<title type="display">desodoritzar</title>
verb transitiu desodorizar.
desodoritzar
verb transitiu desodorizar
desoir
<title type="display">desoir</title>
verb transitiu [desatendre] desatender, desoír.
desoir
verb transitiu desatendre desatender , desoír
desolar
<title type="display">desolar</title>
-
verb transitiu
- [destruir] desolar, asolar.
- [colpir] desolar, desconsolar, afligir.
desolar
verb transitiu destruir desolar , asolar colpir desolar , desconsolar , afligir