Es mostren 56529 resultats

desproveir

desproveir

 

desproveït
-ïda

desproveït

adjectiu [mancat] desprovisto -ta, carente, falto -ta, privado -da.

desproveït
-ïda

 

despull

despull

 

despulla

despulla

    femení
  1. despojo m.
  2. ciències militars despojo m, botín m.
  3. [sovint en plural] [restes] despojo m, resto m.
  4. [sovint en plural] [d'animal] despojo m.
  5. [de cereal, llegum, etc] cascarilla.
  6. despulla mortal (o despulles mortals) restos mortales, restos.

despulla

 

despullament

despullament

 

despullar


<title type="display">despullar</title>

    verb transitiu
  1. desnudar, desvestir. Despulla el nen, que el banyarem, desnuda al niño para que lo bañemos (o para bañarlo).
  2. [una cosa] desnudar. El vent ha despullat els arbres, el viento ha desnudado los árboles.
  3. [desposseir] despojar, desposeer. Despullar algú de tots els seus béns, despojar a alguien de todos sus bienes.
  4. [un llibre, un text] vaciar, despojar.
  5. dret despojar.
  6. verb pronominal
  7. desnudarse, desvestirse.
  8. desnudarse. Els ametllers es despullaven del fullam, los almendros se desnudaban del follaje.
  9. [desprendre's] despojarse, desprenderse. Es despullà de tots els seus béns, se despojó de todos sus bienes.

despullar

 

despullat
-ada

despullat

    adjectiu
  1. [sense roba] desnudo -da, desvestido -da.
  2. [nu, pelat] desnudo -da.

despullat
-ada

 

despumació

despumació

 

despumar

despumar

 

despuntar


<title type="display">despuntar</title>

    verb transitiu
  1. [trencar la punta] despuntar.
  2. verb intransitiu
  3. despuntar. Despuntar el dia, despuntar el día.
  4. [excel·lir] despuntar, destacar, descollar, sobresalir. Despunta en matemàtiques, despunta en matemáticas.
  5. verb pronominal
  6. [esmussar-se] despuntarse.

despuntar