<title type="display">distendre</title>
-
verb transitiu
- distender. verb pronominal
- distenderse.
Es mostren 56529 resultats
distendre
distendre
verb transitiu distender verb pronominal distenderse
distímia
<title type="display">distímia</title>
femení medicina distimia.
distímia
femení medicina distimia
distinció
<title type="display">distinció</title>
-
femení
- distinción.
- [honor, elegància] distinción.
- fer distinció (o distincions) [fer diferències] hacer distinción (o distinciones).
distinció
femení distinción honor, elegància distinción fer distinció o distincions fer diferències hacer distinción o distinciones
distingir
<title type="display">distingir</title>
-
verb transitiu
- distinguir. La raó distingeix l'home de les bèsties, la razón distingue al hombre de las bestias.
- [mostrar estimació] distinguir. El van distingir tot premiant-lo, le distinguieron premiándole.
- [percebre clarament] distinguir. Distingir una figura humana al lluny, distinguir una figura humana a lo lejos. verb pronominal
- distinguirse. Distingir-se per les seves virtuts, distinguirse por sus virtudes.
distingir
verb transitiu distinguir La raó distingeix l'home de les bèsties , la razón distingue al hombre de las bestias mostrar estimació distinguir El van distingir tot premiant-lo , le distinguieron premiándole percebre clarament distinguir Distingir una figura humana al lluny , distinguir una figura humana a lo lejos verb pronominal distinguirse Distingir-se per les seves virtuts , distinguirse por sus virtudes
distingit
-ida
distingit
-
adjectiu
- distinguido -da. Els convidats eren tots persones distingides, los invitados eran todos personas distinguidas.
- [no vulgar] distinguido -da. Maneres distingides, maneras distinguidas.
distingit
-ida
adjectiu distinguido -da Els convidats eren tots persones distingides , los invitados eran todos personas distinguidas no vulgar distinguido -da Maneres distingides , maneras distinguidas