Es mostren 56529 resultats

dubtable

dubtable

adjectiu dudoso -sa, dudable p fr.

dubtable

 

dubtança

dubtança

 

dubtar


<title type="display">dubtar</title>

    verb intransitiu
  1. [estar incert] dudar. No dubteu més i marxeu, no dudéis más y marchaos.
  2. [desconfiar] dudar, sospechar, desconfiar. Dubto del caixer, no me fío del cajero.
  3. verb transitiu
  4. dudar. Vindrà, no ho dubtis, vendrá, no lo dudes.
  5. [desconfiar] dudar. Dubto que vingui, dudo que venga.

dubtar

 

dubte

dubte

    masculí
  1. duda f. Aclarir uns dubtes, aclarar unas dudas.
  2. no admetre dubte [alguna cosa] no admitir duda, estar fuera de toda duda.
  3. no haver-hi dubte no haber duda.
  4. no haver-hi cap dubte no dejar lugar a duda.
  5. posar en dubte poner en duda.
  6. sens dubte sin duda.
  7. sens dubte! ¡sin duda!, ¡por supuesto!
  8. sortir (o eixir) de dubte (o de dubtes, o d'un dubte) salir de dudas.
  9. treure de dubte (o de dubtes, o d'un dubte) [a algú] sacar de dudas.

dubte

 

dubtós
-osa

dubtós

    adjectiu
  1. [qüestionable] dudoso -sa. Una tesi dubtosa, una tesis dudosa.
  2. [sospitós] dudoso -sa. Una moralitat dubtosa, una moralidad dudosa.
  3. [que dubta] dudoso -sa.

dubtós
-osa

 

duc


<title type="display">duc</title>

    masculí
  1. [persona, títol] duque.
  2. ornitologia [Bubo bubo] búho real.
  3. duc blanc ornitologia [Nyctea scandiaca] búho nival.
  4. gran duc [sobirà, títol] gran duque.

duc

 

ducal

 

dúcar

dúcar

    masculí indústria tèxtil
  1. [capoll] capullo ocal, adúcar.
  2. [seda] seda ocal f, adúcar.

dúcar

 

ducat

ducat

 

ducató

ducató