Es mostren 56529 resultats

encalçar


<title type="display">encalçar</title>

    verb transitiu
  1. perseguir, acosar, ir detrás de, dar caza. El gos encalçava un conill, el perro perseguía un conejo.
  2. figuradament perseguir, acosar. La mort l'encalça, la muerte le persigue.

encalçar

verb transitiu perseguir , acosar , ir detrás de , dar caza El gos encalçava un conill , el perro perseguía un conejo figuradament perseguir , acosar La mort l'encalça , la muerte le persigue
 
Diccionari Català Castellà

encalcinar

encalcinar

verb transitiu encalar emblanquinar enjalbegar , blanquear , encalar
 
Diccionari Català Castellà

encalentir

encalentir

verb transitiu escalfar calentar
 
Diccionari Català Castellà

encalimar

encalimar

verb transitiu encalitjar
 
Diccionari Català Castellà

encalitjar

encalitjar

verb transitiu cubrir de bruma verb pronominal cubrirse de bruma
 
Diccionari Català Castellà

encall

encall

masculí encallament
 
Diccionari Català Castellà

encallada

encallada

femení encall
 
Diccionari Català Castellà

encallador

encallador

masculí encalladero , atolladero , atascadero
 
Diccionari Català Castellà

encallament

encallament

masculí encalladura f , atascamiento , atasco
 
Diccionari Català Castellà

encallar


<title type="display">encallar</title>

    verb transitiu
  1. [privar el moviment] atascar. El fang encallarà el carro, el fango atascará el carro.
  2. figuradament atascar. Els teus silencis encallen la conversa, tus silencios atascan la conversación.
    3. verb intransitiu
  3. [un vehicle] atascarse pron. El cotxe ha encallat enmig de l'aiguamoll, el coche se ha atascado en medio del pantano.
  4. marina, marítim [una embarcació] encallar, embarrancar. La nau encallà en la sorra, la nave encalló en la arena.
    5. verb pronominal
  5. [un vehicle] atascarse.
  6. marina, marítim [una embarcació] encallarse, encallar intr, embarrancarse.
  7. [un mecanisme] atascarse. Aquests engranatges s'encallen sovint, estos engranajes se atascan a menudo.
  8. figuradament [aturar-se] encallar intr, atascarse. La discussió es va encallar en aquell punt, la discusión encalló en aquel punto.

encallar

verb transitiu privar el moviment atascar El fang encallarà el carro , el fango atascará el carro figuradament atascar Els teus silencis encallen la conversa , tus silencios atascan la conversación verb intransitiu un vehicle atascarse pron El cotxe ha encallat enmig de l'aiguamoll , el coche se ha atascado en medio del pantano marina, marítim una embarcació encallar , embarrancar La nau encallà en la sorra , la nave encalló en la arena verb pronominal un vehicle atascarse marina, marítim una embarcació encallarse , encallar intr , embarrancarse un mecanisme atascarse…