encaramel·lat adjectiu acaramelado -da. figuradament [entendrit] acaramelado -da. Anaven, tots dos, molt encaramel·lats, los dos iban muy acaramelados.
<title type="display">encarament</title> masculí [d'una arma] encaro, encaramiento. [de persones] careo, encaramiento.
<title type="display">encarar</title> verb transitiu [una arma] encarar. [un llum, etc] enfocar. Li vaig encarar la llanterna per veure'l millor, le enfoqué la linterna para verle mejor. [acarar] encarar, carear. [en confecció] encarar. verb pronominal [enfrontar-se] encararse, enfrentarse.
<title type="display">encarbonar</title> verb transitiu [emmascarar] tiznar, entiznar. verb pronominal tiznarse, entiznarse.
<title type="display">encarcanyar</title> verb transitiu [engargullar] hacer tragar. figuradament encasquetar.
encarcarat adjectiu rígido -da, falto -ta de flexibilidad. figuradament [estil, llenguatge] envarado -da.