Es mostren 56529 resultats

enfigassar

enfigassar

    verb transitiu
  1. pringar.
  2. verb pronominal
  3. pringarse. No toquis el seu, que t'enfigassaràs, no toques el sebo, que te vas a pringar.

enfigassar

 

enfigassós
-osa

enfigassós
-osa

 

enfila

enfila

 

enfilada

enfilada

 

enfiladís
-issa

enfiladís

adjectiu botànica enredadera, trepador -ra. Un roser enfiladís, un rosal enredadera.

enfiladís
-issa

 

enfilador
-a

enfilador

    adjectiu
  1. de ensartar. Una agulla enfiladora, una aguja de ensartar.
  2. ésser enfilador poderse ensartar. Aquestes perles no són enfiladores, estas perlas no se pueden ensartar.
  3. masculí i femení
  4. [que s'enfila] trepador -ra.

enfilador
-a

 

enfilall


<title type="display">enfilall</title>

    masculí
  1. sarta f. Un enfilall de perles, una sarta de perlas.
  2. ristra f. Un enfilall d'alls, una ristra de ajos.
  3. figuradament sarta f, ristra f. Un enfilall de mentides, una sarta de mentiras.

enfilall

 

enfilant

enfilant

 

enfilar


<title type="display">enfilar</title>

    verb transitiu
  1. [una agulla] enhebrar.
  2. [perles, pedres, etc] ensartar, enhebrar, enfilar.
  3. [traspassar] ensartar. Enfilar algú amb una espasa, ensartar a alguien con una espada.
  4. [lligar fent fila] atar. Enfila els tomàquets i els penjarem, ata los tomates y los colgaremos.
  5. figuradament [un camí, etc] enfilar. Va enfilar el carrer major, enfiló la calle mayor.
  6. cadascú per on l'enfila figuradament cada loco con su tema.
  7. verb intransitiu
  8. figuradament [un camí, etc] enfilar. Enfilàrem cap al pont, enfilamos hacia el puente.
  9. verb pronominal
  10. [pujar] subirse, encaramarse. S'ha enfilat a l'arbre, se ha subido al árbol.
  11. [una planta] trepar intr.
  12. [pujar amb esforç] subir intr. S'enfilava pendent amunt com si res, subía cuesta arriba como si nada.
  13. figuradament encaramarse, ascender intr, elevarse. A poc a poc s'ha anat enfilant i avui ocupa un alt càrrec, poco a poco ha ido ascendiendo y hoy ocupa un alto cargo.
  14. figuradament [irritar-se molt] acalorarse, subirse por las paredes. Discutint s'enfila, i no sap el que es diu, se acalora discutiendo y no sabe lo que se dice.

enfilar

 

enfillat
-ada

enfillat

adjectiu [emmainadat] con hijos, con prole.

enfillat
-ada