enfrontar
-
verb transitiu
- enfrentar. verb pronominal
- enfrentarse.
Es mostren 56529 resultats
enfrontar
enfrontar
verb transitiu enfrentar verb pronominal enfrentarse
enfugir-se
<title type="display">enfugir-se</title>
verb pronominal [escapar-se] escaparse, huir intr.
enfugir-se
verb pronominal escapar-se escaparse , huir intr
enfundar
<title type="display">enfundar</title>
-
verb transitiu
- enfundar. verb pronominal
- [encaparrar-se] preocuparse, romperse la cabeza.
enfundar
verb transitiu enfundar verb pronominal encaparrar-se preocuparse , romperse la cabeza
enfuriament
<title type="display">enfuriament</title>
masculí enfurecimiento.
enfuriament
masculí enfurecimiento
enfuriment
<title type="display">enfuriment</title>
masculí enfuriament.
enfuriment
masculí enfuriament
enfurir
<title type="display">enfurir</title>
verb transitiu i pronominal enfuriar.
enfurir
verb transitiu i pronominal enfuriar
enfurismar
enfurismar
verb transitiu i pronominal enfurir.
enfurismar
verb transitiu i pronominal enfurir
enfurismat
-ada
enfurismat
-
adjectiu
- enfurit.
- heràldica enfurecido -da, furioso -sa.
enfurismat
-ada
adjectiu enfurit heràldica enfurecido -da , furioso -sa