engafetar
verb transitiu [posar, subjectar amb gafets] encorchetar.
Es mostren 56529 resultats
engalanar
<title type="display">engalanar</title>
verb transitiu engalanar.
engalanar
verb transitiu engalanar
engalavernar
engalavernar
-
verb transitiu
- ensamblar, encajar. verb pronominal
- enferritjar-se.
- [enravenar-se] entumecerse.
- [encruar-se] encallecerse, encallarse, ponerse zapatero -ra. Aquests cigrons han quedat engalavernats, estos garbanzos se han encallecido (o se han quedado encallecidos).
engalavernar
verb transitiu ensamblar , encajar verb pronominal enferritjar-se enravenar-se entumecerse encruar-se encallecerse , encallarse , ponerse zapatero -ra Aquests cigrons han quedat engalavernats , estos garbanzos se han encallecido o se han quedado encallecidos
engalba
<title type="display">engalba</title>
femení engobe m, engalbe m.
engalba
femení engobe m , engalbe m
engalbar
<title type="display">engalbar</title>
verb transitiu pintar (o recubrir) con engobe (o engalbe).
engalbar
verb transitiu pintar o recubrir con engobe o engalbe
engaliador
<title type="display">engaliador</title>
masculí ornitologia [colltort] torcecuello.
engaliador
masculí ornitologia colltort torcecuello
engalipada
engalipada
femení embaucamiento m, engatusamiento m.
engalipada
femení embaucamiento m , engatusamiento m
engalipador
-a
engalipador
adjectiu i masculí i femení embaucador -ra, engatusador -ra.
engalipador
-a
adjectiu i masculí i femení embaucador -ra , engatusador -ra
engallar-se
<title type="display">engallar-se</title>
verb pronominal engallir-se.
engallar-se
verb pronominal engallir-se