Es mostren 56529 resultats

espant

espant

    masculí
  1. [por forta i sobtosa] espanto, pavor, terror.
  2. [ensurt] susto.
  3. agafar espant sentir espanto. En veure'l va agafar espant, al verle sintió espanto.
  4. donar un espant [espantar] dar (o pegar) un susto.
  5. infondre espant causar espanto.
  6. tenir un espant darse (o llevarse, o pegarse) un susto.

espant

 

espantable

espantable

 

espantacaçadors

espantacaçadors

 

espantadís
-issa

espantadís
-issa

 

espantador
-a

espantador

    adjectiu
  1. [que espanta] espantador -ra.
  2. masculí
  3. [espantall] espantajo, espantapájaros.

espantador
-a

 

espantall

espantall

    masculí
  1. [per a espantar ocells] espantajo, espantapájaros.
  2. figuradament [que infon espant] espantajo.
  3. ésser un espantall [molt lleig] ser un espantajo.

espantall

 

espantallops

espantallops

 

espantamosques

espantamosques

 

espantaocells

espantaocells

 

espantar


<title type="display">espantar</title>

    verb transitiu
  1. [causar espant] asustar, espantar, atemorizar. Els seus xiscles espantaren la canalla, sus chillidos asustaron a los niños.
  2. usat absolutament espantar. Això sí que espanta!, ¡esto sí que espanta!
  3. [fer fugir] espantar, ahuyentar. Espanta les mosques, espanta las moscas.
  4. verb pronominal
  5. asustarse, espantarse, atemorizarse.

espantar