masculí
1. [esquinç] rasgón, desgarrón.
2. medicina esguince.

verb transitiu [esquinçar] desgarrar, rasgar, hacer jirones, romper.

adjectiu esbelto -ta.

femení esbeltez.

verb transitiu
1. [escampar al vent] aventar. Esventaren les seves cendres, aventaron sus cenizas.
2. figuradament [esbombar] difundir, esparcir, extender, propalar.
verb pronominal
3. [sofrir l'acció del vent] ventilarse. Esventar-se un terrat, ventilarse una terraza.
4. [dessecar-se] resecarse.
5. [esventegar-se] deshincharse, desinflarse.
6. [esquerdar-se] ventearse p fr, agrietarse. Una bota que s'esventa, un barril que se ventea.

adjectiu
1. [una serra] destemplado -da.
2. figuradament [exagerat, lleuger de seny] atolondrado -da.

verb pronominal [perdre l'aire] deshincharse, desinflarse.

verb transitiu
1. [un animal] destripar, despanzurrar fam.
2. figuradament [un mur, un atuell, etc] rajar, partir, hender.

adjectiu alarmista.

adjectiu alarmante, conturbador -ra.