adjectiu rascador -ra.

masculí
1. [esgarrapall] escarbadura f, escarbo.
2. [tros de terra] tierra f escarbada.
3. [per l'aigua] tierra f erosionada (o movida).

adverbi gratamente, agradablemente.


Vegeu també:
gratament²

masculí gratada.


Vegeu també:
gratament¹

masculí marina, marítim gratacel.

masculí ornitologia [Emberiza cirlus] escribano soteño, ave tonta f, pájaro tonto.

masculí plural botànica peu (peu de rata).

verb transitiu
1. [fregar amb les ungles] rascar. Gratar l'esquena a algú, rascar la espalda a alguien.
2. [la terra] escarbar. Les gallines graten la terra amb les potes, las gallinas escarban la tierra con las patas.
3. [pintura, etc] rascar, raspar.
4. [un corrent d'aigua] socavar, comerse pron fam.
verb pronominal
5. rascarse.
6. gratar-se la butxaca (o la bossa) figuradament [pagar] rascarse el bolsillo, aflojar la bolsa.

femení [ronya] roña, sarna.

femení [ganes de gratar-se] picor m, picazón.