Es mostren 56529 resultats

important

important

    adjectiu
  1. [valuós] importante.
  2. importante, considerable. Una quantitat important, una cantidad importante.
  3. el més important (o l'important) lo más importante (o lo importante).
  4. fer-se l'important dárselas de importante.

important

adjectiu valuós importante importante , considerable Una quantitat important , una cantidad importante el més important o l'important lo más importante o lo importante fer-se l'important dárselas de importante
 
Diccionari Català Castellà

importar


<title type="display">importar</title>

    verb transitiu
  1. [comportar] comportar, implicar, suponer. Aquesta operació importa una despesa considerable, esta operación comporta un gasto considerable.
  2. [valer] importar, valer, subir intr, ascender intr, costar. El viatge importa cent euros, el viaje importa (o sube a, o asciende a) cien euros.
  3. comerç i mercat [mercaderies] importar.
    4. verb intransitiu
  4. [ésser d'importància] importar, interesar. M'importa molt de saber-ho, me importa mucho saberlo.
  5. [ésser convenient] importar, ser conveniente, convenir, interesar. Importa que hi vagis, importa que vayas allí.
  6. no m'importa (o li importa, o t'importa, etc) gens (o gens ni gota, o gens ni mica) me (o le, o te, etc) importa un comino (o tres pepinos, o un bledo, o un pito) fam, no me (o te, o le, etc) importa nada.

importar

verb transitiu comportar comportar , implicar , suponer Aquesta operació importa una despesa considerable , esta operación comporta un gasto considerable valer importar , valer , subir intr , ascender intr , costar El viatge importa cent euros , el viaje importa o sube a, o asciende a cien euros comerç i mercat mercaderies importar verb intransitiu ésser d'importància importar , interesar M'importa molt de saber-ho , me importa mucho saberlo ésser convenient importar , ser conveniente , convenir , interesar Importa que hi vagis , importa que vayas allí no m'importa o li…
 
Diccionari Català Castellà

importú
-una

importú

    adjectiu
  1. [molestós, enutjós] importuno -na, molesto -ta, fastidioso -sa.
  2. [inoportú] importuno -na, inoportuno -na.

importú
-una

adjectiu molestós, enutjós importuno -na , molesto -ta , fastidioso -sa inoportú importuno -na , inoportuno -na
 
Diccionari Català Castellà

importunar

importunar

verb transitiu importunar
 
Diccionari Català Castellà

importunitat

importunitat

femení importunidad
 
Diccionari Català Castellà

imposable

imposable

    adjectiu
  1. [que pot esser imposat] imponible.
  2. dret imponible. Líquid imposable, líquido imponible.

imposable

adjectiu que pot esser imposat imponible dret imponible Líquid imposable , líquido imponible
 
Diccionari Català Castellà

imposant


<title type="display">imposant</title>

    adjectiu
  1. [que imposa] imponente, imponedor -ra.
  2. figuradament [que infon admiració o temor] imponente, impresionante. Un paisatge imposant, un paisaje imponente.
    3. adjectiu i masculí i femení
  3. comerç i mercat imponente.

imposant

adjectiu que imposa imponente , imponedor -ra figuradament que infon admiració o temor imponente , impresionante Un paisatge imposant , un paisaje imponente adjectiu i masculí i femení comerç i mercat imponente
 
Diccionari Català Castellà

imposar


<title type="display">imposar</title>

    verb transitiu
  1. [posar sobre] imponer, poner. Imposar el vel, una medalla, imponer el velo, una medalla.
  2. [les mans] imponer.
  3. [obligar a] imponer. Cada càrrec imposa uns deures, cada cargo impone unos deberes. Imposar silenci, imponer silencio. Imposar un candidat, imponer a un candidato.
  4. [imputar] imponer, imputar.
  5. [ensenyar] imponer, instruir. El vaig imposar en gramàtica, le impuse en gramática.
  6. usat absolutament figuradament imponer, impresionar. És un home que imposa per la seva força, es un hombre que impone por su fuerza.
  7. comerç i mercat [diners] imponer.
    8. verb pronominal
  8. [obligar-se] imponerse. S'ha imposat de llevar-se cada matí a les cinc, se ha impuesto levantarse cada mañana a las cinco.
  9. [ésser o esdevenir forçós] imponerse. Davant la vaga de transports públics, s'imposa d'anar a peu, ante la huelga de transportes públicos, se impone ir a pie.
  10. [prevaler] imponerse, prevalecer intr. S'ha imposat la voluntat popular, se ha impuesto la voluntad popular.
  11. [fer-se respectar, obeir, admirar] imponerse. Cal que algú sàpiga imposar-se, es necesario que alguien sepa imponerse.

imposar

verb transitiu posar sobre imponer , poner Imposar el vel, una medalla , imponer el velo, una medalla les mans imponer obligar a imponer Cada càrrec imposa uns deures , cada cargo impone unos deberes Imposar silenci , imponer silencio Imposar un candidat , imponer a un candidato imputar imponer , imputar ensenyar imponer , instruir El vaig imposar en gramàtica , le impuse en gramática usat absolutament figuradament imponer , impresionar És un home que imposa per la seva força , es un hombre que impone por su fuerza comerç i mercat diners imponer verb pronominal…
 
Diccionari Català Castellà

imposició


<title type="display">imposició</title>

    femení
  1. imposición. La imposició d'una obligació, d'una càrrega, la imposición de una obligación, de una carga.
  2. comerç i mercat imposición.
  3. dret imposición, impuesto m.
  4. arts gràfiques imposición.
  5. imposició de mans religió imposición de manos.

imposició

femení imposición La imposició d'una obligació, d'una càrrega , la imposición de una obligación, de una carga comerç i mercat imposición dret imposición , impuesto m arts gràfiques imposición imposició de mans religió imposición de manos
 
Diccionari Català Castellà

impòsit

impòsit

masculí impost