<title type="display">penjar</title>
-
verb transitiu
- colgar. Penjaré el quadre en aquell clau, colgaré el cuadro en aquel clavo.
- colgar. D'un xut va penjar la pilota a la teulada, de una patada colgó el balón en el tejado.
- [un home] colgar, ahorcar.
- figuradament [imputar] colgar, endilgar. Sempre li pengen totes les malifetes, siempre le cuelgan todas las travesuras.
- figuradament [en un examen] colgar, catear. M'han penjat d'història, me han colgado en historia.
- figuradament [els hàbits] colgar.
- informàtica [programes, fitxers] colgar.
- que em pengin si...! ¡que me aspen (o ahorquen) si...! verb intransitiu
- colgar, pender. Els fruits que pengen de l'arbre, los frutos que cuelgan del árbol.
- figuradament estar pendiente, estar en suspenso, pender. La susdita qüestió penja encara, la susodicha cuestión está todavía pendiente.
- no pengeu [al telèfon] no se retire, no cuelgue. verb pronominal
- colgarse. Es va penjar amb les mans a la branca, se colgó con las manos de la rama.
- figuradament colgarse, ahorcarse.
- informàtica [blocar-se un ordinador] colgarse.
- penjar-se en algú figuradament i familiarment [no separar-se'n] pegarse a alguien, colgarse de alguien.