prestidigitador
adjectiu i masculí i femení prestidigitador -ra.
Es mostren 56531 resultats
prestigiar
<title type="display">prestigiar</title>
verb transitiu prestigiar, dar prestigio.
prestigiar
verb transitiu prestigiar , dar prestigio
presumible
<title type="display">presumible</title>
adjectiu presumible.
presumible
adjectiu presumible
presumir
<title type="display">presumir</title>
-
[també com dormir]
verb transitiu
- presumir, suponer, figurarse pron. Ja presumíem que no arribarien a l'hora, ya presumíamos (o nos figurábamos) que no llegarían a tiempo. verb intransitiu
- presumir, alardear, jactarse pron. Presumir de valent, presumir de valiente.
- usat absolutament presumir.
presumir
també com dormir verb transitiu presumir , suponer , figurarse pron Ja presumíem que no arribarien a l'hora , ya presumíamos o nos figurábamos que no llegarían a tiempo verb intransitiu presumir , alardear , jactarse pron Presumir de valent , presumir de valiente usat absolutament presumir
presumpció
<title type="display">presumpció</title>
-
femení
- [acció de presumir] presunción.
- [suposició] presunción, suposición. Presumpció d'innocència, presunción de inocencia.
- [de si mateix] presunción. És ple de presumpció, está lleno de presunción.
presumpció
femení acció de presumir presunción suposició presunción , suposición Presumpció d'innocència , presunción de inocencia de si mateix presunción És ple de presumpció , está lleno de presunción