Es mostren 56529 resultats

arrambar


<title type="display">arrambar</title>

    verb transitiu
  1. arrimar. Arrambar l'auto a la paret, arrimar el coche a la pared.
  2. arrambar alguna cosa (o amb alguna cosa) [prendre-la] arramblar con algo, hincar el diente en algo. Arrambà tota la fruita que ens quedava, arrambló con toda la fruta que nos quedaba.
  3. arrambar-ho tot arramblar con todo.
    4. verb pronominal
  4. apartarse, separarse. Arramba't, que ve un cotxe, apártate, que viene un coche.
  5. arrambar-se a algú arrimarse (o acercarse) a alguien.
  6. arrambar-se a algú [acostar-se eròticament] aprovecharse.

arrambar

verb transitiu arrimar Arrambar l'auto a la paret , arrimar el coche a la pared arrambar alguna cosa o amb alguna cosa prendre-la arramblar con algo , hincar el diente en algo Arrambà tota la fruita que ens quedava , arrambló con toda la fruta que nos quedaba arrambar-ho tot arramblar con todo verb pronominal apartarse , separarse Arramba't, que ve un cotxe , apártate, que viene un coche arrambar-se a algú arrimarse o acercarse a alguien arrambar-se a algú acostar-se eròticament aprovecharse
 
Diccionari Català Castellà

arrambatge


<title type="display">arrambatge</title>

    masculí
  1. [reprensió] reprimenda f, rapapolvo. Em vaig guanyar un bon arrambatge, me gané una buena reprimenda.
  2. dret [dret a fer paret mitgera] medianería f.
  3. clavar un arrambatge familiarment echar un rapapolvo.
  4. tenir mals arrambatges tener mal genio, tener malas pulgas.

arrambatge

masculí reprensió reprimenda f , rapapolvo Em vaig guanyar un bon arrambatge , me gané una buena reprimenda dret dret a fer paret mitgera medianería f clavar un arrambatge familiarment echar un rapapolvo tenir mals arrambatges tener mal genio , tener malas pulgas
 
Diccionari Català Castellà

arramblador

arramblador

masculí marina, marítim regala f
 
Diccionari Català Castellà

arramellada

arramellada

femení enfaldado m
 
Diccionari Català Castellà

arramellar

arramellar

verb transitiu els arbres enfaldar verb pronominal arracimarse
 
Diccionari Català Castellà

arran


<title type="display">arran</title>

    adverbi
  1. de raíz. Segar arran, segar de raíz.
  2. al rape. Tallar els cabells arran, cortar el pelo al rape.
  3. arran de a ras de. Arran de terra, a ras de tierra.
  4. arran de junto a, al lado de. Passava arran de la muralla, pasaba junto a la muralla.
  5. arran de a la orilla de, junto a. Arran de mar, a la orilla del mar.
  6. arran de [conseqüència] a raíz de. La guerra començà arran de la mort de l'arxiduc, la guerra empezó a raíz de la muerte del archiduque.

arran

adverbi de raíz Segar arran , segar de raíz al rape Tallar els cabells arran , cortar el pelo al rape arran de a ras de Arran de terra , a ras de tierra arran de junto a , al lado de Passava arran de la muralla , pasaba junto a la muralla arran de a la orilla de , junto a Arran de mar , a la orilla del mar arran de conseqüència a raíz de La guerra començà arran de la mort de l'arxiduc , la guerra empezó a raíz de la muerte del archiduque
 
Diccionari Català Castellà

arranada

arranada

femení cercenadura, cercenamiento m.

arranada

femení cercenadura , cercenamiento m
 
Diccionari Català Castellà

arranar

arranar

    verb transitiu
  1. [tallar arran] cercenar, cortar de raíz.
  2. [els cabells] cortar al rape.
  3. [arrasar] arrasar, devastar.
  4. [la dalla] hacer pasar a ras del suelo.

arranar

verb transitiu tallar arran cercenar , cortar de raíz els cabells cortar al rape arrasar arrasar , devastar la dalla hacer pasar a ras del suelo
 
Diccionari Català Castellà

arrancar

arrancar

verb transitiu arrencar
 
Diccionari Català Castellà

arranjable

arranjable

adjectiu de fácil arreglo