arranjador
-
adjectiu
- arranjable. adjectiu i masculí i femení
- arreglador -ra.
Es mostren 56529 resultats
arranjador
-a
arranjador
-a
adjectiu arranjable adjectiu i masculí i femení arreglador -ra
arranjament
<title type="display">arranjament</title>
-
masculí
- [acció] arreglo.
- música [composició, adaptació] arreglo.
- arranjament internacional convenio internacional.
arranjament
masculí acció arreglo música composició, adaptació arreglo arranjament internacional convenio internacional
arranjar
arranjar
-
verb transitiu
- arreglar. Arranjar un calaix, arreglar un cajón. Arranjar el nen, la casa, arreglar al niño, la casa.
- disponer. Arranjar tot el que calgui, disponer todo lo necesario.
- ordenar. Arranjar els papers, ordenar los papeles.
- aviar. Arranjar el menjar, la casa, aviar la comida, la casa.
- preparar. Arranjar el sopar, preparar la cena.
- [un assumpte] arreglar, acordar. Hem arranjat una entrevista per a demà, hemos arreglado una entrevista para mañana.
- música adaptar, hacer un arreglo.
- ja t'arranjaré, jo! ¡ya te arreglaré yo! verb pronominal
- arreglárselas, apañarse. No sé com m'arranjaré sense ell, no sé como me las arreglaré (o me apañaré) sin él.
- arranjar-s'ho arreglárselas. Que s'ho arrangi ell tot sol!, ¡que se las arregle él solo!
arranjar
verb transitiu arreglar Arranjar un calaix , arreglar un cajón Arranjar el nen, la casa , arreglar al niño, la casa disponer Arranjar tot el que calgui , disponer todo lo necesario ordenar Arranjar els papers , ordenar los papeles aviar Arranjar el menjar, la casa , aviar la comida, la casa preparar Arranjar el sopar , preparar la cena un assumpte arreglar , acordar Hem arranjat una entrevista per a demà , hemos arreglado una entrevista para mañana música adaptar , hacer un arreglo ja t'arranjaré, jo ya te arreglaré yo verb pronominal arreglárselas , apañarse No sé com m'…
arrap
<title type="display">arrap</title>
masculí [esgarrapada] arañazo, rasguño.
arrap
masculí esgarrapada arañazo , rasguño
arrapadís
-issa
arrapadís
-
adjectiu
- [que s'arrapa] que se aferra (o se agarra) con facilidad.
- [planta] trepador -ra. L'heura és una planta arrapadissa, la hiedra es una planta trepadora.
arrapadís
-issa
adjectiu que s'arrapa que se aferra o se agarra con facilidad planta trepador -ra L'heura és una planta arrapadissa , la hiedra es una planta trepadora
arrapament
arrapament
-
masculí
- [acció d'arrapar-se] aferramiento.
- [esgarrapada] arañazo.
- [estat de l'ànima] arrebato, arrebatamiento, éxtasis, arrobo, arrobamiento, rapto.
arrapament
masculí acció d'arrapar-se aferramiento esgarrapada arañazo estat de l'ànima arrebato , arrebatamiento , éxtasis , arrobo , arrobamiento , rapto
arrapar
<title type="display">arrapar</title>
-
verb transitiu
- [arrabassar] arrebatar.
- [en un èxtasi] arrobar, arrebatar.
- [esgarrapar] arañar, rasguñar. verb pronominal
- [aferrar-se] agarrarse. S'arrapava a mi per no caure, se agarraba a mí para no caerse.
arrapar
verb transitiu arrabassar arrebatar en un èxtasi arrobar , arrebatar esgarrapar arañar , rasguñar verb pronominal aferrar-se agarrarse S'arrapava a mi per no caure , se agarraba a mí para no caerse
arrapinyar-se
<title type="display">arrapinyar-se</title>
verb pronominal [aferrar-se] aferrarse, agarrarse, cogerse.
arrapinyar-se
verb pronominal aferrar-se aferrarse , agarrarse , cogerse