Es mostren 56529 resultats

assentador
-a

assentador

adjectiu i masculí i femení [ofici] asentador -ra.

assentador
-a

 

assentament


<title type="display">assentament</title>

    masculí
  1. [acció d'assentar] asentamiento.
  2. [base] asiento.
  3. [en comptabilitat] asiento.
  4. arquitectura asiento.
  5. dret asiento.
  6. marina, marítim asiento.
  7. ciències militars asentamiento.
  8. assentament doble (o duplicat) comerç i mercat asiento duplicado.

assentament

 

assentar

assentar

    verb transitiu
  1. [posar sobre la base] asentar.
  2. [anotar] asentar.
  3. verb pronominal
  4. [un líquid] asentarse, posarse.
  5. [una obra] asentarse.
  6. assentar-se bé (o malament) [el menjar] sentar bien (o mal).

assentar

 

assentiment

assentiment

 

assentir

assentir

 

assenyadament

assenyadament

 

assenyaladament

assenyaladament

 

assenyalador
-a

assenyalador

    adjectiu
  1. indicador -ra.
  2. masculí
  3. [agulla d'un rellotge de sol] estilo, varilla f.

assenyalador
-a

 

assenyalament

assenyalament

 

assenyalar


<title type="display">assenyalar</title>

    verb transitiu
  1. [mostrar] señalar, indicar. Assenyalar amb el dit, señalar con el dedo.
  2. [dir, manifestar] señalar, decir. El portaveu va assenyalar que els calien més mitjans, el portavoz señaló que necesitaban más medios.
  3. [ser indici] señalar, indicar. El termòmetre assenyalava bon temps, el termómetro señalaba buen tiempo.
  4. señalar, fijar, determinar. Assenyalar el dia del casament, señalar el día de la boda.
  5. usat absolutament [els borrons] apuntar.
  6. verb pronominal
  7. [fer-se remarcar] señalarse, distinguirse, singularizarse.

assenyalar