atreure [pp: atret -a] verb transitiu [fer venir] atraer. El sol atreu la terra, el sol atrae a la tierra. figuradament atraer. La propaganda atreu compradors, la propaganda atrae compradores.
atreviment masculí [gosadia] atrevimiento, osadía f. [insolència] atrevimiento, insolencia f, descaro.
<title type="display">atrevir-se</title> verb pronominal [gosar] atreverse, osar intr. [insolentar-se] atreverse, insolentarse.
atrevit adjectiu i masculí i femení atrevido -da, osado -da. atrevido -da, audaz. [insolent] atrevido -da, insolente, descarado -da.