verb intransitiu barbotejar.

masculí barboteo.

verb intransitiu
1. [parlar entre dents] barbotear (o barbotar), mascullar tr.
2. [fer embuts] atropellarse pron, embarullarse pron.

femení tecnologia [ceràmica] barbotina.

nom propi femení geografia Barbuda.

masculí [brogit] barbulla f p fr, bulla f, barullo, bullicio, guirigay, jaleo.

adjectiu [brogidós] bullicioso -sa, barbullón -ona p fr.

verb intransitiu barbullar p fr.

adjectiu familiarment bullicioso -sa, barbullón -ona p fr.

adjectiu [que té barba] barbudo -da.