masculí
1. geografia i marina, marítim [badia] anse f, petite baie f.
2. arquitectura ancon.

adjectiu anatomia du coude, qui appartient au coude.

femení
1. marina, marítim ancre.
2. aeronàutica ancre.
3. art ancre.
4. [de rellotge] ancre.
5. àncora de cep marina, marítim ancre à jas.
6. àncora de salvació figuradament ancre de salut (dernière chance).
7. estar a l'àncora marina, marítim être à l'ancre.
8. llevar l'àncora (àncores) marina, marítim lever l'ancre.
9. tirar l'àncora (àncores) marina, marítim jeter l'ancre.

verb transitiu
1. marina, marítim ancrer.
2. figuradament [fixar] ancrer, fixer solidement.
3. tecnologia i construcció ancrer.
verb intransitiu
4. marina, marítim mouiller, jeter l'ancre.

masculí
1. marina, marítim ancrage, mouillage.
   • [lloc] mouillage, ancrage.
2. tecnologia i construcció ancrage.
3. dret d'ancoratge marina, marítim droit d'ancrage (de mouillage).

masculí marina, marítim pierre qui fixe la bouée d'un filet de pêche.

masculí i femení
1. marina, marítim fabricant -e d'ancres.
masculí
2. pesca pierre fixant la bouée d'un filet de pêche.

femení història i marina, marítim fabrique d'ancres.

masculí marina, marítim ancre à jet f, grappin.

adjectiu ancat.