femení [de testimonis] confrontation.

1. [de coses, textos] confrontation.
2. [pugna, oposició] confrontation.
3. en confrontació amb en opposition avec.

masculí confrontació.

adjectiu limitrophe, contigu -ë.

verb transitiu
1. [acarar] confronter. Confrontar els testimonis, confronter les témoins entre eux. Confrontar dos textos, confronter deux textes.
verb intransitiu
2. [afrontar] confiner à, être contigu -ë à. França confronta a l'est amb Alemanya, la France confine à l'est avec l'Allemagne.
3. [ésser adient] être conforme. La còpia no confronta amb l'original, la copie n'est pas conforme à l'original.

nom propi masculí història, filosofia i religió Confucius.

masculí religió confucianisme.

adjectiu i masculí i femení religió confucianiste.

verb intransitiu antigament [acudir cercant refugi] avoir recours à, faire appel à, recourir à.

adjectiu [poc clar] confus -e. Idees confuses, idées confuses. Estil, llenguatge confús, style, langage confus. Una situació confusa, une situation confuse.

adverbi confusément.