Es mostren 56626 resultats

davallar


<title type="display">davallar</title>

Pronúncia: dəβəʎá
    verb intransitiu
  1. descendre, dévaler. Un torrent que davalla de la muntanya, un torrent qui descend de la montagne.
  2. antigament [provenir] descendir.
  3. verb transitiu
  4. [recórrer de dalt a baix] descendre, dévaler. Davallar un pendent, dévaler une pente.
  5. [portar de dalt a baix] descendre. Davallar l'estàtua de la capella, descendre la statue de la chapelle.

davallar

 

davant


<title type="display">davant</title>

Pronúncia: dəβán
    adverbi i preposició
  1. devant. Passeu davant, passez devant. Era davant meu, il était devant moi (face à moi).
  2. [abans de] devant. Jo anava davant seu, je marchais devant lui.
  3. figuradament [preeminència] à la tête.
  4. [enfront] devant.
  5. [al mateix cantó] devant. He passat davant de casa teva, je suis passé devant chez toi.
  6. [en presència] en présence de, par-devant, par-devers. Davant el jutge, par-devant (par-devers) le juge .
    figuradament devant. Tots som iguals davant Déu, nous sommes tous égaux devant Dieu.
  7. [anterioritat] avant. Va arribar davant meu, il est arrivé avant moi.
  8. (al davant) devant. Ho tenien al davant i no ho veien, ils l'avaient devanteux et ils ne le voyaient pas. Passeu davant, passez devant .
    capdavant (al capdavant).
  9. (davant de) [en vista de] devant (étant donné). Davant les noves revelacions, decidí de dimitir, étant donné les nouvelles révélations, il décida de démissionner .
    • [mediació] auprès de. Intervenir davant l'alcalde, intervenir auprès du maire.
  10. davant per davant en tête à tête (face à face, vis-à-vis).
  11. davant per davant de... juste en face de....
    • devant.
  12. treure una cosa del davant ôter quelque chose de devant.
  13. masculí
  14. [part anterior] avant, devant. Les rodes del davant, les roues de devant (avant). El davant del cotxe, l'avant de la voiture.
  15. popularment [pit] poitrine f, doudounes f pl.

davant

 

davantal

davantal

 

davantalada

davantalada

 

davantalat

davantalat

 

davantejar

davantejar

 

davanter
-a


<title type="display">davanter</title>

Pronúncia: dəβənté
    adjectiu i masculí i femení
  1. [que és al davant] qui va devant.
  2. [avantguarda] avant-garde.
  3. masculí i femení
  4. esports avant m. Davanter centre, avant-centre.
  5. femení
  6. [línia de davanters] avants m pl.

davanter
-a

 

dàvia

dàvia

 

David

David

 

de1


<title type="display">de</title><lbl type="homograph">1</lbl>

Pronúncia:
    [d' davant de vocal precedida de h o no] preposició
  1. de.
  2. [allunyament, separació, procedència, origen] de. Vinc de Mallorca, je viens de Majorque. Vi de Bordeus, vin de Bordeaux. Soc natural de Perpinyà, je suis originaire de Perpignan. Caure de l'arbre, tomber de l'arbre. Treure's un paper de la butxaca, sortir un papier de sa poche. Tenir quelcom de naixença, avoir quelque chose de naissance. Nat de pare italià, né d'un père italien.
  3. [distància, mesurament] de. Som molt lluny del poble, nous sommes très loin du village. Hi caben de dos a tres litres, il contient de deux à trois litres .
    matemàtiques ôté de. De tres a vuit en van cinc, trois ôté de huit égale cinq.
  4. [temps] de. Obren de vuit a deu, ils travaillent de huit à dix.
  5. [amb pp] de [sans pp]. Aquest peix és fet d'ahir, ce poisson est d'hier.
  6. [durada, espai de temps] étant. De menut vaig marxar de casa meva, étant enfant, je suis parti de chez moi.
  7. [manera] à. De genollons, à genoux .
    • [qualificació] de. El qualificaven de savi, on le qualifiait de savant.
  8. [causa, motiu] de. Plorar de vergonya, pleurer de honte .
    • [+ adj] tellement, tant. El safareig vessa de ple, le bassin verse tellement il est plein.
  9. [mitjà, instrument] de. Armar-se de paciència, s'armer de patience.
  10. [referència] Què en penseu, d'ell?, que pensez-vous de lui?
  11. [qualitat, condició] à. Un home de bon cor, un homme au bon cœur .
    • de. De color verd, de couleur verte.
  12. [composició] en. Un rellotge d'or, une montre en or .
    • de. Un vol de corbs, un vol de corbeaux.
  13. [contingut] de. Un got de vi, un verre de vin.
  14. [assumpte, tema] de. Una lliçó de català, une leçon de catalan.
  15. [mitjà] à. Molí de vent, moulin à vent.
  16. [destinació, finalitat] à. Una màquina d'escriure, une machine à écrire.
  17. [possessió] de. Els llibres d'en Pere, les livres de Pierre.
  18. [autor] de. Les poesies de Pons, les poésies de Pons.
  19. [situació] de. La casa de darrere, la maison de derrière .
    geografia sur. Frankfurt del Main, Francfort-sur-le-Main.
  20. literatura [gènere] de. Conte de fades, conte de fées.
  21. [autorització, permís] de. Va obtenir la llicència d'anar-se'n, il a obtenu la permission de partir.
  22. [agent de passiva] par. Són fets d'ell, ils sont faits par lui .
    • de. Era conegut de tothom, il était connu de tous.
  23. [regit pel verb] de. Dubtar de tot, douter de tout. Em penedeixo d'haver-ho dit, je regrette de l'avoir dit.
  24. [amb verb modal] de. Acaben de dir-m'ho, on vient de me le dire.
  25. [amb infinitiu com a complement directe] de. Què has decidit de fer?, qu'as-tu décidé de faire? He refusat de respondre, j'ai refusé de répondre .
    • [amb infinitiu com a subjecte] [ne se traduit pas]. M'ha agradat molt de tornar-te a veure, j'ai beaucoup aimé te revoir.
  26. [+ nom propi] de. El carrer del Rosselló, la rue du Roussillon. El mes de juny, le mois de juin.
  27. [en exclamacions] de. Pobre de tu!, pauvre de toi!
  28. [complement de l'adj] de. Una cambra plena de llibres, une pièce pleine de livres .
    1. à. Curt de vista, à la vue basse (courte).
    2. de. Ample d'espatlles, large d'épaules. Dur d'orella, dur d'oreille.
    3. [ne se traduit pas]. Curt de cames, les jambes courtes.
  29. [partitiu] de. Què hi ha de nou?, qu'y a-t-il de nouveau? .
    1. d'entre. Tres de vosaltres, trois d'entre vous.
    2. [en combinació amb el pron feble en] de. Si aquestes camises no t'agraden, compra-te'n d'altres, si ces chemises ne te plaisent pas, achète-t'en d'autres. Té dues corbates grogues i moltes de blaves, il a deux cravates jaunes et beaucoup de bleues. De vermella, no en tens cap?, tu n'en as aucune de rouge? El vi blanc s'ha acabat, però encara en queda de negre, le vin blanc est fini, mais il en reste du rouge.
  30. [amb comparatiu i superlatiu] de. El pitjor de tots, le pire de tous.
  31. [denota substitució] à la place de. Si jo fos d'ella me n'aniria, si j'étais à sa place, je partirais.
  32. [emfàtic] de. En vols, de figues?, tu en veux, des figues? D'homes, n'hi ha de bons i de dolents, des hommes, il y en a de bons et de méchants. No en tinc, de vi, je n'ai pas de vin .
    1. [ne se traduit pas]. Aquesta és ben gran, de casa, cette maison est bien grande. No en sap, de cantar, il ne sait pas chanter.
    2. comme..., ce que… No pots imaginar-te com estic de cansada, tu ne peux pas imaginer comme je suis fatiguée.



  33. Vegeu també:
    de2

de1