Es mostren 56626 resultats

embragatge

embragatge

 

embrancament

embrancament

 

embrancar


<title type="display">embrancar</title>

Pronúncia: əmbɾəŋká
    verb intransitiu
  1. [camins] s'embrancher pron.
  2. verb pronominal
  3. s'emmêler dans les branches.
  4. figuradament [enredar-se en un afer] s'empêtrer, s'embourber.
    • [en una discussió] s'embarquer, s'emporter, s'emballer.
  5. marina, marítim [una corda, un ormeig] s'emmêler.

embrancar

 

embranzida


<title type="display">embranzida</title>

Pronúncia: əmbɾənzíðə
    femení
  1. [velocitat adquirida] élan m. Prendre (agafar) embranzida, prendre son élan.
  2. [impuls] impulsion. Donar una embranzida, donner une impulsion.
  3. figuradament élan m, lancée.

embranzida

 

embraviment

embraviment

 

embravir


<title type="display">embravir</title>

Pronúncia: əmbɾəβí
    verb transitiu
  1. [infondre valentia] enhardir, donner du courage, de l'assurance.
  2. [un animal] rendre furieux -euse.
  3. verb pronominal
  4. [agafar valentia] s'enhardir, prendre de l'assurance.
  5. figuradament [el mar] se déchaîner, être démonté -e.
    1. [els elements] se déchaîner.
    2. [un animal] devenir furieux -euse.

embravir

 

embrear

embrear

 

embretolir

embretolir

 

embriac
-aga


<title type="display">embriac</title>

Pronúncia: əmbɾiák
    adjectiu i masculí i femení
  1. ivre, soûl -e.
  2. adjectiu
  3. figuradament avide. Embriacs de sang, avides de sang.
  4. enivré -e, grisé -e. Embriac de felicitat, enivré de bonheur.

embriac
-aga

 

embriagador
-a

embriagador
-a