Es mostren 56626 resultats

enfigassament

enfigassament

 

enfigassar


<title type="display">enfigassar</title>

Pronúncia: əmfiɣəsá
    verb transitiu popularment i despectivament
  1. tacher de graisse, faire des taches de graisse.
  2. verb pronominal
  3. se tacher, se salir. No toquis el motor, que t'enfigassaries, ne touche pas le moteur, tu te salirais.

enfigassar

 

enfigassós
-osa

enfigassós
-osa

 

enfila

enfila

 

enfilació

enfilació

 

enfilada

enfilada

 

enfiladís
-issa

enfiladís
-issa

 

enfilador
-a

enfilador
-a

 

enfilall

enfilall

 

enfilar


<title type="display">enfilar</title>

Pronúncia: əmfilá
    verb transitiu
  1. [una agulla] enfiler.
    1. [perles, pedres, etc] enfiler.
    2. figuradament [traspassar] embrocher, enfiler, enferrer.
  2. [lligar en fila] attacher.
  3. cadascú per on l'enfila (les enfila) figuradament i popularment à chaque fou sa marotte.
  4. verb transitiu i intransitiu
  5. figuradament [un camí] (s')enfiler, emprunter tr.
  6. verb pronominal
  7. [pujar] grimper intr. S'ha enfilat al faig, il a grimpé sur un hêtre.
  8. botànica grimper intr. L'heura s'enfila pels troncs de les pomeres, le lierre grimpe aux troncs des pommiers .
    • [amb esforç] monter intr, gravir avec peine intr.
  9. figuradament [socialment] monter, gravir. S'ha anat enfilant ràpidament, il a gravi les échelons rapidement .
    • [irritar-se] s'emporter, s'emballer, s'irriter. Quan parla de pressa, sempre s'enfila, quand il parle vite, il s'emporte toujours.

enfilar