Es mostren 56626 resultats

esclafar


<title type="display">esclafar</title>

Pronúncia: əskləfá
    verb transitiu
  1. écraser. Esclafar tomàquets, écraser des tomates.
  2. aplatir. Esclafar un capell, aplatir un chapeau.
  3. casser. Esclafar nous, ametlles, casser des noix, des amandes.
  4. figuradament écraser. El va esclafar contra la paret, il l'a écrasé contre le mur .
    • [un adversari, un enemic] écraser.
  5. verb pronominal
  6. s'écraser, s'aplatir.

esclafar

 

esclafassar

esclafassar

 

esclafat
-ada

esclafat
-ada

 

esclafaterrossos

esclafaterrossos

 

esclafidor

esclafidor

 

esclafiment

esclafiment

 

esclafinyar

esclafinyar

 

esclafir


<title type="display">esclafir</title>

Pronúncia: əskləfí
    verb intransitiu
  1. [xurriaques, llengua] claquer.
  2. [el tro] gronder.
  3. esclafir a plorar pleurer à chaudes larmes (fondre en larmes, éclater en sanglots).
  4. esclafir a riure pouffer (éclater de rire, s'esclaffer).
  5. verb transitiu
  6. [xurriaques] faire claquer.
  7. esclafir el plor éclater en sanglots.
  8. esclafir el riure (una rialla) éclater de rire (rire aux éclats).

esclafir

 

esclafit


<title type="display">esclafit</title>

Pronúncia: əskləfít
    masculí
  1. [soroll sec] claquement.
  2. craquement.
  3. [del tro] grondement.
  4. esclafits de riure éclats de rire.
  5. fer l'esclafit [esclatar] éclater.
    irònicament [casar-se] se marier.

esclafit

 

esclarida

esclarida