masculí i femení
1. història i cristianisme flagellant -e.
2. confraria de flagel·lants flagellants.
masculí
3. zoologia infusoire flagellé.

verb transitiu
1. història i dret [assotar] flageller, fouetter.
2. figuradament [censurar] fustiger. Flagel·lar els vicis, fustiger les vices.
verb pronominal
3. se flageller.

adjectiu
1. biologia flagellé -e.
masculí plural
2. zoologia flagellés.

adjectiu
1. flagrant -e.
2. figuradament flagrant -e. En flagrant delicte, en flagrant délit.
3. agafar en flagrant delicte prendre sur le fait.

femení
1. [acció] action de flairer, olfaction infr.
2. [efecte] odeur, senteur, parfum m.
3. figuradament i familiarment pressentiment m.

femení antigament odeur.

adjectiu odorant -e, odoriférant -e, parfumé -e, qui sent bon.

verb transitiu
1. [olorar] sentir. Flairar una rosa, sentir une rose.
2. figuradament [pressentir] flairer, pressentir, renifler, sentir, soupçonner, subodorer. Com sempre, vaig flairar que allò no era possible, comme toujours, j'ai senti que cela n'était pas possible.
verb intransitiu
3. [fer flaire] sentir.

femení odeur.

verb intransitiu [fer flaire] sentir.