adjectiu inclément -e.

adjectiu
1. enclin -e à, sujet -ette à.
2. inclinable. Un seient inclinable, un siège inclinable.

femení
1. inclination. Una inclinació de cap, une inclination de la tête.
2. figuradament [propensió, disposició] penchant m, tendance, inclination. Tenir inclinació per la literatura, avoir un penchant pour la littérature.
3. astronomia, geometria i física inclinaison. La inclinació d'una recta, d'un pla, l'inclinaison d'une ligne, d'un plan. Angle d'inclinació, angle d'inclinaison. Inclinació magnètica, inclinaison magnétique.
4. males inclinacions mauvais penchants.

femení antigament [propensió, disposició] inclinació.

verb transitiu
1. incliner. Va inclinar el cap, il a incliné la tête.
2. figuradament [fer tendir] incliner, faire pencher. Inclinar a la benevolència, incliner à la bienveillance.
verb pronominal
3. incliner intr, s'incliner.
4. se pencher.
5. inclinar-se a figuradament tendre à (être porté -e à, être enclin -e à, pencher pour). Ens inclinem a creure-ho, nous tendons à le croire. Inclinar-se pels comunistes, pencher pour les communistes.

adjectiu incliné -e. Un pla inclinat, un plan incliné.

masculí inclinomètre.

adjectiu [il·lustre] illustre.

adjectiu compris -e, inclus -e. Consumició inclosa, boisson comprise. Tot inclòs, tout compris.

[pp: inclòs] verb transitiu
1. inclure.
2. [contenir] renfermer, contenir. La lletra inclou un xec, la lettre renferme un chèque.
3. incloent-hi y compris.