Es mostren 56626 resultats

manador
-a

manador
-a

 

mànager

mànager

 

manaire

manaire

 

manament

manament

 

manar


<title type="display">manar</title>

Pronúncia: məná
    verb transitiu
  1. ordonner, donner l'ordre de, enjoindre. Va manar que jo tanqués totes les portes, il m'ordonna de fermer toutes les portes. La mare m'ha manat de no anar-hi, ma mère m'a donné l'ordre de ne pas y aller.
  2. [exercir autoritat] commander, régenter.
    usat absolutament commander. Qui mana, aquí?, qui est-ce qui commande ici? No saps manar, tu ne sais pas commander.
  3. al manar de aux ordres de.
  4. com Déu mana comme il convient (comme il se doit, comme de juste).
  5. què mana? (mana?) que désirez-vous? (que voulez-vous?, pardon?).

manar

 

Manassès

Manassès

 

manat


<title type="display">manat</title>

Pronúncia: mənát
    masculí
  1. poignée f, botte f, faisceau. Un manat d'herba, une poignée d'herbe.
  2. a manats figuradament [en abundància] à profusion (en quantité, abondamment, à foison, à la pelle fam).
  3. ésser un manat de nervis figuradament i familiarment être un paquet de nerfs.

manat

 

manatí

manatí

 

manc
-a

manc
-a

 

manca

manca