masculí
1. [professió] métier. Ofici manual, métier manuel.
2. [funció] office, fonctions f pl, charge f. Complir el seu ofici, remplir ses fonctions (son office).
3. dret [comunicació oficial] communication f, rapport.
4. cristianisme office. Ofici diví, office divin .
   1. [missa] grand-messe f. Ofici de difunts, office des morts. Petit ofici, petit office.
   2. plural offices. Els oficis de Setmana Santa, les offices de la Semaine Sainte.
5. [gestió] corporation f.
6. bons oficis bons offices.
7. d'ofici dret d'office.
8. dotze oficis, tretze misèries figuradament i despectivament un propre à rien.
9. no tenir ofici ni benefici ne rien avoir du tout (ne pas avoir de répondant).
10. procediment d'ofici dret procédure d'office.
11. Sant Ofici [en majúscula; el] història i cristianisme [la Inquisició] le Saint-Office.

adjectiu officiel -elle. Diari oficial, journal officiel.


Vegeu també:
oficial²

masculí i femení
1. ouvrier -ère.
   • employé -e.
2. garçon m. Un oficial perruquer, un garçon coiffeur.
3. història fadrí.
4. ciències militars officier m. Oficial de carrera, de complement, officier de carrière, de réserve. Oficial de marina, officier de marine .
   • masculí [d'un orde cavalleresc] officier. Oficial de la Legió d'Honor, officier de la Légion d'Honneur.



Vegeu també:
oficial¹

femení
1. caractère officiel.
2. ciències militars cadres m pl, officiers m pl, encadrement m.

verb transitiu officialiser.

adverbi officiellement. Oficialment, no s'ha dit res del nou govern, aucun commentaire officiel n'a été fait à propos du nouveau gouvernement.

adjectiu i masculí cristianisme officiant.

verb transitiu
1. [una notícia] communiquer officiellement par écrit.
2. cristianisme célébrer.
verb intransitiu
3. [el sacerdot] officier.

femení
1. [d'una administració] bureau m. Oficina de Correus, bureau de poste.
2. [de farmàcia] officine.
3. [taller] office m.
4. oficina de premsa agence de presse.
5. oficina Internacional del Treball Bureau International du Travail.

adjectiu medicina officinal -e.