Es mostren 56626 resultats

rebentador
-a


<title type="display">rebentador</title>

Pronúncia: rəβəntəðó
    adjectiu
  1. [que rebenta] claquant -e.
    • éreintant -e.
  2. adjectiu i masculí i femení
  3. despectivament critique (commentateur -trice) mordant -e, sarcastique, caustique, spectateur -trice hostile.

rebentador
-a

 

rebentaire

rebentaire

 

rebentament

rebentament

 

rebentapisos

rebentapisos

 

rebentar


<title type="display">rebentar</title>

Pronúncia: rəβəntá
    verb intransitiu
  1. [esclatar] éclater, crever. El globus va rebentar, le ballon a éclaté.
  2. figuradament crever. Rebentar de satisfacció, crever de satisfaction. Està de gras que rebenta, il est prêt à éclater (il crève dans sa peau).
  3. rebentar de ràbia être fou (folle) de colère (exploser de colère) .
  4. verb transitiu
  5. [fer esclatar] crever, faire éclater. Li van rebentar el globus, on a crevé son ballon.
  6. [esbotzar] enfoncer. Els lladres van rebentar la porta, les voleurs ont enfoncé la porte.
  7. [un abscés] crever.
  8. figuradament [molestar] ennuyer, importuner, gêner, casser les pieds fam.
    1. [malmetre, una pèrdua, una dificultat] assommer.
    2. [un treball excessiu] crever, harasser.
    3. [fer una crítica feroç] critiquer violemment, méchamment.
  9. [suavitzar el cafè amb un licor] adoucir [l'amertume].
  10. [fer malbé] flamber. En dos anys va rebentar tot el seu patrimoni, il a flambé toute sa fortune en deux ans.
  11. rebentar preus [vendre molt barat] casser les prix (brader).
  12. verb pronominal
  13. [un gra, etc] crever intr.
  14. figuradament [de cansament] se crever.
  15. rebentar-se de riure familiarment se tordre de rire (pouffer de rire).
  16. rebentar-se treballant s'exténuer (s'épuiser, s'échiner, s'éreinter, se tuer de fatigue, se crever).

rebentar

 

rebentisme

rebentisme

 

rebequeria

rebequeria

 

rebesavi
-àvia

rebesavi
-àvia

 

rebesnet
-a

rebesnet
-a

 

rebeure

rebeure