Es mostren 56626 resultats

trencallums

trencallums

 

trencalòs

trencalòs

 

trencament


<title type="display">trencament</title>

Pronúncia: tɾəŋkəmén
    masculí
  1. [acció] rupture f.
    1. cassure f, brisure f, coupure f.
    2. [moral] rupture f. El trencament de les relacions diplomàtiques, la rupture des relations diplomatiques.
  2. [d'una llei] infraction f, violation f.
  3. trencament de domicili dret violation de domicile.
  4. trencament de forma dret vice de forme.

trencament

 

trencanous

trencanous

 

trencant

trencant

 

trencapedra

trencapedra

 

trencapins

trencapins

 

trencapinyes

trencapinyes

 

trencapinyons

trencapinyons

 

trencar


<title type="display">trencar</title>

Pronúncia: tɾəŋká
    verb transitiu
  1. casser. Trencar un vidre, un plat, ametlles, casser un carreau, une assiette, des amandes.
  2. briser. Trencar un mirall, briser un miroir.
  3. rompre. Trencar un pal, rompre un bâton.
  4. medicina fracturer. Trencar una cama, fracturer une jambe.
  5. [doblegar] plier. Trencar el cos, plier le corps.
  6. [un riu, un camí] couper, croiser. El riu trenca el camí, le fleuve coupe le chemin.
  7. figuradament briser, casser. Trencar el cor, briser le cœur. La veu trencada per l'emoció, la voix brisée par l'émotion.
  8. figuradament [interrompre] couper, interrompre. Trencar una conversa, interrompre une conversation .
    1. rompre. Trencar un tracte, rompre un marché. Trencar la paraula donada, retirer sa parole. Trencar l'amistat amb algú, rompre l'amitié avec quelqu'un.
    2. violer, enfeindre, transgresser. Trencar la llei, transgresser la loi.
  9. usat absolutament rompre. Eren molt amics, però han trencat, ils étaient très amis, mais ils ont rompu.
  10. ouvrir. Trencar la dansa, ouvrir le bal.
  11. qui trenca els vidres, els paga (qui trenca, paga) figuradament i familiarment qui casse les verres, les paie.
  12. tenir-hi la mà trencada figuradament i familiarment [tenir habilitat i pràctica] être très habile (très adroit -e).
  13. trencar aigües medicina perdre les eaux.
  14. trencar el pas (el camí) [un camió, un vehicle] faire une queue de poisson.
  15. trencar el son familiarment faire un petit somme.
  16. trencar l'alè figuradament couper la respiration.
  17. verb intransitiu
  18. [canviar de direcció] tourner, obliquer. Allí la carretera trenca a la dreta, là la route oblique à droite.
  19. verb pronominal
  20. se casser, se briser, se rompre. El càntir s'ha trencat, la cruche s'est cassée.
  21. medicina se casser, se briser, se fracturer. S'ha trencat una cama, il s'est cassé une jambe.
  22. medicina [contraure una hèrnia] développer une hernie.
  23. trencar-se de riure se tordre de rire.
  24. trencar-se el cap figuradament se casser la tête.
  25. trencar-se el coll figuradament se rompre le cou.
  26. trencar-se la mà a una cosa figuradament se faire la main.

trencar