femení tripartition.

verb transitiu diviser en trois.

adjectiu
1. botànica [fulla] triparti -e.
2. [realitzat entre tres] triparti -e, tripartite. Una aliança tripartida, une alliance tripartite.

masculí i femení tripaire.

femení triperie.

adjectiu botànica tripétale.

masculí
1. [situació embullada] situation embrouillée f, imbroglio.
2. [maniobra poc neta] magouille f, affaire louche f, trafic, manigance f.
3. estar ficat en tripijocs figuradament i familiarment être mêlé -e à des tripotages (trafiquer, fricoter).

masculí aeronàutica triplan.

adjectiu triple. La triple Entesa, la Triple Entente.


Vegeu també:
triple²

adjectiu
1. triple. Un nombre triple, un nombre triple. En tripla versió, en triple exemplaire (en trois exemplaires).
masculí
2. triple. El triple de tres és nou, le triple de trois, c'est neuf.



Vegeu també:
triple¹