Es mostren 56626 resultats

callada


<title type="display">callada</title>

Pronúncia: kəʎáðə
    femení
  1. [fet de callar] silence m.
  2. a la callada [calladament] sans mot dire (en douce, en tapinois, en catimini, sans faire de bruit, sans tambour ni trompette).
  3. anar de callada [ésser suposat] aller sans dire. Va de callada que..., cela va sans dire que…

callada

 

calladament

calladament

 

callament

callament

 

callantívol
-a

callantívol
-a

 

callar


<title type="display">callar</title>

Pronúncia: kəʎá
    verb intransitiu
  1. se taire pron. Tots van callar, tous se sont tus. Et dic que callis, je te dis de te taire .
    1. figuradament [vent, mar, animals] se calmer pron.
    2. [ocells] se taire pron.
  2. a callar! familiarment la ferme!, ferme-la! (fermez-la!, motus!, silence!, chut!, bouche cousue!).
  3. calla! tais-toi!.
    interjecció tiens! Calla, ja has tornat?, tiens! tu es de retour?
  4. callar com un mort être muet comme une tombe.
  5. callar i fer la seva agir en catimini (en douce).
  6. fer callar algú réduire quelqu'un au silence.
    figuradament [convèncer-lo] convaincre quelqu'un.
  7. qui calla consent qui ne dit mot consent.
  8. verb transitiu
  9. [deixar de dir] taire (un secret), passer sous silence, dissimuler. Callar una veritat, passer sous silence une vérité.

callar

 

callat
-ada

callat
-ada

 

Càller

Càller

 

callera

callera

 

callicida

callicida

 

cal·lígraf
-a

cal·lígraf
-a