Es mostren 56626 resultats

carregament


<title type="display">carregament</title>

Pronúncia: kərəɣəmén
    masculí
  1. [d'un carro, d'un camió] chargement.
    1. [mercaderia] cargaison f, chargement.
    2. [d'una nau] chargement.
    3. construcció [d'una biga] partie d'une poutre qui rentre dans un mur, qui repose sur une autre poutre, sur une colonne.
  2. [en els impostos, en els preus] augmentation f.
  3. [de núvols de tempestat] amoncellement, concentration f, assombrissement.
  4. figuradament [sensació de pes] lourdeur f. Carregament d'estómac, lourdeur d'estomac.
  5. carregament de cap tête lourde.

carregament

 

carregar


<title type="display">carregar</title>

Pronúncia: kərəɣá
    verb transitiu
  1. [mercaderies] charger. Carregar una nau, charger un navire.
  2. [prendre sobre si] charger, prendre. L'autobús va carregar sis persones, l'autobus a chargé six personnes .
    1. figuradament [responsabilitat] endosser, assumer la responsabilité de. Jo carregaré les culpes, j'endosserai les fautes.
    2. [feina] se charger de pron, se taper pron fam, s'envoyer pron fam. Hem carregat tota la feina, nous nous sommes tapé tout le travail.
  3. [un aparell] charger, recharger. Carregar la bobina de fil, charger la bobine de fil .
    1. [una arma de foc] charger.
    2. [la pipa] bourrer.
  4. [fer pujar] grever. Carregar un pressupost, grever un budget .
    • exagérer, augmenter, forcer sur, monter, saler. Carregar els preus, monter les prix. Carregar la nota, saler la note (demander un prix excessif).
  5. [oprimir] peser sur intr. Un menjar que carrega l'estómac, un plat qui pèse sur l'estomac.
  6. [posar damunt] remplir, charger. Carregar una taula de viandes, remplir une table de mets.
  7. electricitat charger.
  8. fotografia i cinematografia charger, recharger.
  9. marina, marítim [les veles] carguer.
  10. [de tinta] remplir.
  11. figuradament [molestar] ennuyer, embêter, agacer, peser, barber, raser. Em carrega amb la seva conversa, il m'ennuie avec sa conversation.
  12. carregar els neulers (les culpes) figuradament [a algú] passer la corvée à quelqu'un.
  13. carregar en compte economia débiter un compte (d'une somme).
  14. verb intransitiu
  15. [pesar, recolzar] reposer sur, appuyer sur. Tota la volta carrega en els arcs, la voûte repose entièrement sur les arcs.
  16. ciències militars [contra l'enemic] charger.
    • [la policia] charger.
  17. figuradament [recaure] retomber sur, incomber à. Tota la responsabilitat carrega sobre nosaltres, toute la responsabilité nous incombe.
  18. verb pronominal
  19. [el cel, el temps] se charger.
  20. [pes] se charger, s'embarrasser.
  21. figuradament i familiarment [empipar-se] en avoir assez.
  22. carregar-se-la payer les pots cassés (trinquer, écoper).
  23. carregar-se un malalt [agreujar-se] empirer (s'aggraver) l'état d'un malade.
  24. verb usat absolutament
  25. [menjar o beure massa] manger, boire avec excès.

carregar

 

carregat
-ada

carregat
-ada

 

carregós
-osa

carregós
-osa

 

carrejar

carrejar

 

carrell

carrell

 

carrer


<title type="display">carrer</title>

Pronúncia: kəré
    masculí
  1. [d'una població] rue f.
    figuradament [habitants] rue f. Va posar en commoció tot el carrer, il a mis toute la rue en émoi.
  2. arts gràfiques rue f.
  3. esports [d'una piscina, d'una pista] couloir.
  4. carrer amunt en remontant la rue.
  5. carrer avall en descendant la rue.
  6. carrer major grand-rue.
  7. deixar al mig del carrer figuradament [acomiadar] jeter sur le pavé.
  8. del carrer figuradament [comú] de la rue. L'home del carrer, l'homme de la rue (monsieur Tout-le-monde).
  9. ésser bo per a tirar al carrer être bon à mettre (jeter) aux ordures.
  10. fer carrer figuradament i familiarment ouvrir le chemin (se frayer un passage).
  11. sortir al carrer aller dehors.
  12. tirar-se al carrer [revoltar-se] descendre dans la rue (se soulever).
  13. treure al carrer algú [treure'l de casa] mettre dehors (mettre à la porte, jeter à la rue).

carrer

 

carrera


<title type="display">carrera</title>

Pronúncia: kəréɾə
    femení
  1. [ruta] parcours m, trajet m.
  2. [professió] profession, carrière.
    1. [estudis] études pl. La carrera de metge, les études de médecine.
    2. [activitat pública] carrière. La carrera diplomàtica, la carrière diplomatique (la Carrière).
  3. indústria tèxtil [en una mitja] échelle.
  4. [d'un ganivet, una navalla] fil m.
  5. a carrera feta d'un trait (par cœur).
  6. a carrera llarga avec le temps.
  7. anar carrera dreta cap en un lloc aller tout droit vers un endroit.
  8. de carrera [seguit, sense interrupció] de suite.
  9. donar carrera a algú payer ses études à quelqu'un.
  10. haver-hi una gran carrera [distància] y avoir une grande distance.
  11. sortir a carrera aller à la rencontre (aller au-devant).

carrera

 

carrerada

carrerada

 

carrerany

carrerany